PIC DE BASTIMENTS

Quan la serralada dels Pirineus ja va davallant cap el Mediterrani, trobem uns quants pics força interessants i d'altura encara considerable, a més que són fàcils de pujar-hi. El Bastiments és el pic que tanca la vall de Ulldeter, formant una conca glacial perfecta. L'ascensió més freqüent i curta és la que es fa des del pàrquing de Vallter 2000 cap al Coll de la Marrana. Si volem caminar una mica més i gaudir plenament del magnífic entorn, es fa una circular pujant per la Portella de Mentet, seguir cap el Pic de la Dona, Coll de la Geganta i Bastiments i d'aquí al punt d'inici baixant pel Coll de la Marrana. Aquesta és la ruta que nosaltres hem fet.
La pujada a la Portella de Mentet és costeruda, pendent sostinguda, però que és pot alleugerir pujant tot fent ziga-zagues, no cal en vertical. És un bon inici d'excursió. A partir de la Portella el camí no és tant exigent, puja però més suau. Una vegada al Pic de la Dona, el camí és més planer, amb petits desnivells, això fins el Coll de la Geganta. En aquest punt, si no es vol continuar es pot baixar per forta pendent cap el punt d'inici. La pujada que ens resta fins el Bastiments és una pendent molt pronunciada i tot de pedres soltes, el que fa més dificultosa la pujada. Arribats a la Creu, el cim geodèsic ens queda uns 100 metres més a l'Oest, però és pràcticament pla, encara que amb moltes pedres, cal anar amb compte al caminar per aquests terrenys. El Pic de Bastiments i el seu piolet estan situats a 2881 m d'alçada.

El primer tram de baixada cap al Coll de la Marrana és un pedregar amb forta pendent, després el desnivell es va suavitzant i el terreny és més agradable: terra i herba. El Coll de la Marrana és una cruïlla de camins importants: ruta a Núria, al Gra de Fajol, al Balandrau, al Bastiments,...  . Baixant del Coll, podem optar per continuar cap a la dreta i aniríem a parar al refugi d'Ulldeter i a la carretera. L'altra opció és seguir més cap a l'esquerra, direcció les pistes d'esquí, llavors anirem a parar al pàrking de l'estació.

Aquesta excursió és de les més boniques que es poden fer com a matinal per la zona, a més té moltes  opcions, segons si volem allargar-la ( anar cap al Gra de Fajol), escurçar-la, fer variants cap al Pic de l'Infern,... . Una cosa que cal tenir molt present en aquesta zona, a més de que és alta muntanya i com a tal anar preparat i amb coneixements, és que aquí el temps és molt variable, per l'orografia, la proximitat al mar i els vents que hi bufen, s'ha de mirar la previsió meteorològica i anar equipat.

Distància: 10,5 km
Temps caminat: 4 h
Desnivell: 812 m
dificultat: moderat

VILADRAU, MARE DE DÉU DE L'EROLA, SANT SEGIMON

La vertent Nord del Montseny, amb els boscos de castanyers i fagedes, és un bon lloc per apaivagar les calors de l'estiu i fer bones caminades.
Des de Viladrau, ja es veu a dalt la muntanya l'església de Sant Segimon, en procés de restauració des de fa molt temps. La nostra idea és anar fins la masia de Can Sala i allà pujar per la dreta, per la vesant esquerra del Gorg Negre. Fins a Can Sala hi ha una pista apta pels cotxes, encara que els propietaris no volen que es faci servir, hi han posat rètols de prohibició de vehicles.

  Passat la masia i anant cap a Can Gat, han col·locat una tanca molt ferma, és impossible saltar-se-la per anar cap a la dreta. Només ens queda l'opció de continuar recte, cap a l'ermita de la Mare de Déu de l'Erola i d'aquí cap a Sant Segimon, per l'agradable bosc de castanyers.
Arribats a Sant Segimon, l'ermita està tancada i el bar també tancat aquest mes de juliol, encara que hi ha un home que ens fa fora de males maneres, no ens permet ni donar la volta per l'exterior de l'església.
El retorn el fem pel mateix camí fina l'ermita de l'Erola i a partir d'allà per la pista que baixa directe a Viladrau, marcada com a ruta de petit recorregut: PR-C 205.

Distància: 12,5 km
Temps caminat: 4 h
Desnivell: 600 m
Dificultat: moderat

CAMI DE L'EXILI, la Vajol

Aquesta ruta és una part, concretament el tram de pas de la frontera entre Espanya i França, que van haver de fer a peu milers de persones fugint de les tropes franquistes. Per aquest punt també hi varem passar els polítics: Manuel Azaña, Lluís Companys i José Antonio Aguirre Lekube, president Vasc.
La Vajol és un petit poble, a pocs kilòmetres de la frontera. Prop de l'aparcament a l'entrada del poble, hi han fet un Monument a l'Exili, on en uns panells amb fotos i text, s'explica breument el pas de tota aquella gent pel municipi. A partir d'una de les fotos en que es veu un exiliat acompanyat de una nena que li manca una cama, s'ha erigit una escultura on queda plasmat perfectament les penalitats d'aquella pobra gent.

 La ruta que farem surt del poble en direcció al Coll de Llí, punt fronterer. La pujada és suau, per una bona pista. Des del coll, baixem per una forta pendent fins el llogaret de Les Illes, quatre cases escampades amb l'hostal Trabucaires, que ja existia l'any 1939.
Del nucli de Les Illes pugem per una ampla pista, apta per tot tipus de vehicles, fins el Coll de Manrella, on a la banda francesa hi ha el monument a Lluís Companys, el qual no va passar per aquest punt, però s'ha construït aquí pel seu fàcil accés també amb cotxe.
Des del coll, ara ja en territori català, baixem cap el poble de la Vajol per un camí dins del bosc, passant per la bonica casa de Can Quera, turisme rural.
Des del poble, ens atansem fins la mina anomenada d'en Negrin, on diuen van emmagatzemar quatres i altres peses de valor, durant la fugida. Hi ha una placa que ho certifica, però cap més rastre.  

Distància: 13 km.
Temps caminat: 3 h. 30 min.
Desnivell: 440 m
Dificultat: baixa

Powered by Wikiloc