VIDRÀ, SALT DEL MOLÍ, PUIG DE L'ÀLIGA

La passejada des del nucli de Vidrà fins al Salt del Molí és de les més clàssiques i agradables que es poden fer en aquest poble. Nosaltres després de visitar el salt ens volem arribar fins al Puig de l'Àliga.
Sortim de Vidrà en un dia solejat i perfecte per caminar, únicament que anem una mica tard i això ens condicionarà tota l'excursió. Ens parem a esmorzar al Salt del Molí, d'aquesta manera podem estar una estoneta més gaudint d'aquest magnífic paratge. Refem un tros del camí i continuem pel camí de la Salgueda. El camí està ben fressat i un tros és una pista ampla, però arriba un moment que hem de deixar la pista i continuar per un corriol poc transitat, direcció Est. Anem pujant suaument fins arribar a la masia de la Salgueda, una bona edificació al mig del bosc, sembla una segona residència.

A partir d'aquest punt, el camí s'enfila per una forta pendent. Observem que a partir d'aquí els boixos no han estat atacats per la papallona que es menja les fulles, potser és degut a l'alçada.
Al final de la forta pujada arribem al Coll de la Coma. Un petit rètol ens indica que si anem cap a l'esquerra ( Oest ) arribaríem al Castell de Curull. Nosaltres seguim en direcció Nord-est, per un camí planer, fins el Coll de la Boulella. Aquí hi ha l'encreuament de camins: cap a la Collada de Bracons, cap al Veïnat de Dalt, cap a Vidrà i cap el Puig de l'Àliga. Se'ns ha fet tard i com que volem dinar de restaurant, hem de deixar per un altre dia pujar al Puig de l'Àliga.
La baixada cap a Vidrà és ràpida, el camí va per la llera del torrent i si baixes molta aigua, de ben segur que ens mullaríem esl peus. Observem que al sotabosc d'aquest bosc de faigs, està sortint amb molta força el joliu quan hi hagi la flor el paisatge serà espectacular, procurarem venir-hi.
Arribem a Vidrà i ràpidament anem a l'Hostal Serrasolsas per dinar, un bon àpat per finalitzar una bona excursió.

Distància; 12 km 700 m
Temps caminat: 3 h 45 min
Desnivell: 618 m
Dificultat: mitjana, el desnivell no és molt acusat, però és en un poc tros.

EL FAR des de SANT MARTI SACALM

Pugem a Sant Martí Sacalm per la carretera asfaltada que surt d'Amer. El dia no acompanya massa, fa una mica de fred i hi ha núvols. Anem per la pista direcció Oest, que ressegueix la cinglera del Far. La pista està en molt bon estat, va baixant suaument fins que arribem a Fornils, masia molt ben arreglada i amb uns cavalls i rucs pastant pels prats. Per un camí ens enfilem direcció Nord, va pujant en forta pendent i prop del Grau de Cabrafiga es torna més recte i pedregós, però només són uns 100 metres. Ja som als bonics prats i ens sorprenem que no hi hagi vaques pasturant, com sempre hi hem trobat.

No seguim pel camí que va per la punta de la cinglera, avui fa molt vent i és perillós. Anem per l'anomenat Pla de Malla, direcció Est, cap als Miradors. El vent bufa de valent, no ens podem abocar a la cinglera, però gaudim igualment de les vistes. Continuem fins a l'ermita de la Mare de Déu del Far. Gaudim de les bones vistes, ja que el dia ha millorat, s'ha aclarit i fa sol.
Després de dinar al restaurant, menú molt bo i a bon preu, anem fins quasi l'ermita de Santa Anna per baixar per un grau ben marcat ( no és el Grau de Santa Anna). En aquesta zona, el camí està preciós pels lliris de neu florits. Uns cent metres per sota la cinglera, girem, el camí segueix cap a la dreta, tot baixant suaument, fins arribar a Sant Martí Sacalm.
L'excursió és apta per a tothom, només cal estar una mica acostumat a caminar per la muntanya.

Distància: 12 km 700 m
Temps caminat: 4 h
Desnivell: 573
Dificultat: fàcil

CASTELL DE SANT SALVADOR i SANT PERE DE RODES DES DE PALAU SAVERDERA

El Monestir de Sant Pere de Rodes és una de les visites imprescindibles que cal fer a Catalunya. L'acurada restauració ha aconseguit que el que fa bastants anys era un lloc abandonat i en ruïnes, ara podem imaginar-nos perfectament com d'important i grandiós era el conjunt del Monestir.
La ruta que hem triat no és la més habitual, però és una ruta molt maca i té alguns avantatges: durant tota la pujada gaudim d'unes magnífiques vistes de l'Alt Empordà, s'arriba ràpidament a la part més alta, on hi ha les ruïnes del castell de Sant Salvador, la part negativa és que el desnivell és considerable i l'última part el terreny és una mica descompost.

Havent aparcat i pres un cafè, enfilem el Carrer Nou i travessem Palau Saverdera. Al final del poble, ja veiem indicador cap a la Cova de la Veta Negra, primer el camí puja suaument, entre camps d'oliveres, però aviat s'enfila cada cop més i ja no hi ha ni un tros planer, tot pujada. Arribats a la cova, el camí gira cap a l'esquerra, cap a una tartera, per continuar cap al Nord-est, és aquest tram el més costerut i perdedor de tot l'itinerari, ara però hi ha marques grogues que faciliten la ruta, ja no ens perdem. Últim esforç i arribem al Coll de les Palomeres, ja som a tocar  les ruïnes del Castell. Aquí no s'hi ha fet cap intervenció de restauració, sí que s'hi han posats alguns indicadors, plànols i mapa-taula orientativa.
Baixem cap al Monestir i després de fer una breu visita dinem al restaurant, menjar correcte amb molt bones vistes.
La baixada la fem en direcció a Vilajuïga, primer passem per l'ermita de Santa Helena, Mas Ventós i anem seguint la ruta dels dòlmens: Vinyes Mortes, de la Carena, de la Talaia,...  , i de dolmen en dolmen i gaudint del paisatge arribem a Vilajuïga.
Ruta molt maca, però amb una dificultat sobretot per a gent poc acostumada a caminar per terrenys pedregosos, el tram entre la Cova de la Veta Negra i el Coll de les Palomeres el pendent és molt pronunciat i el terra pedra descomposta, però transitable.

Distància: 11 km 800 m
Temps caminat: 4 h
Desnivell: 630 m
Dificultat: moderat

LLORÀ. VOLCÀ DE LA BANYA DEL BOC I ERMITES

Per la rodalia del nucli de Llorà podem fer passejades fàcils i absolutament tranquil·les.
Iniciem la passejada a l'església romànica de Sant Pere de Llorà, magnífica edificació. Travessem les urbanitzacions que conformen el poble i ja ens endinsem per la zona de prats, ja ben verds, el sembrat vol sortir, només falta una mica d'escalfor. La pista encimentada arriba fins ben amunt. Ens fiquem per zona boscosa, sempre per pista de terra i en molt bon estat. Arribem a uns camps en una gran clariana, és el Racó. Hi ha un cartell explicatiu del volcà de la Banya del Boc: la formació geològica, l'agricultura,...  .
Una mica per sobre se situa el Puig de la Banya del Boc, però nosaltres no hi pugem, seguim la pista que ara va baixant suaument. Passem per una gredera, una antiga explotació d'aquesta terra volcànica, ara no permesa. És un bon lloc per admirar les capes que conformen aquests volcans.
Ja al Pla de Sant Joan, ens acostem a l'ermita de Sant Joan que visitem per fora, està tancada. Travessem la carretera GI531 i per un camí anem a trobar la Riera del Llémena. Seguim per la pista i quan veiem la indicació de l'ermita de Sant Medir ens hi acostem. L'ermita està abandonada, queden les parets i la teulada. Tornem a la pista i aviat arribem a les primeres cases de Llorà.

Distància: 9 km 500 m
Temps caminat: 2 h 30 min
Desnivell: 260 m
Dificultat: cap ni una