El tram de costa que va de l'Ametlla a l'Ampolla és un tram de costa amb moltes roques i poquíssimes platges i les que hi ha no tenen sorra, són platges de còdols. Per contra, els penya-segats i tot l'entorn son preciosos, ideals per fer una caminada. Cal també dir que d'entrada sembla un recorregut planer fàcil, però tot i no tenir cap dificultat, hi han moltes pujades i baixades i al final del recorregut el desnivell acumulat és considerable.
Iniciem el recorregut a la Cala de Pepo, just passar el port, baixem fins la sorra i busquem les marques blanques i vermelles que ens aniran indicant el camí. Cal estar atents a les marques, ja que en diferents llocs el camí no es evident i ens podem trobar en algun pas tallat, el que significarà tornar enrere.
Anem seguint el camí que passar arran de diferents edificacions, el que en fa comentar que no entenem com han deixat edificar tant arran de costa. Quan s'arriba a la Punta de l'Estany, ens hem de dirigir terra endins, ja que no hi ha cap pont per travessar aquesta màniga d'aigua. Tornem a baixar cap el mar i aquí ens trobem la que serà la platja més gran de tot el recorregut: la Platja de l'Estany, un bonic sorral. De seguida trobem unes restes del temps de la guerra: les Fortificacions. Aquesta zona ja és molt més agrest, encara que de tant en tant trobem alguna edificació i alguna urbanització. La vegetació és la típica de la mediterrània: oliveres, garrofers, pins, llentiscle i molts exemplars de margalló, l'única palmera autòctona d'Europa. Com que som a febrer, la temperatura és molt agradable, no fa calor, ideal per caminar, però suposem que a partir de setmana santa, aquí farà molt calor, a més els boscos no són espesos, estan molt aclarits.
Com que la zona és molt agrest, a vegades el camí passa arran del mar i altres hem d'endinsar- nos terra enllà. Arribem a una urbanització ben curiosa, perfectament integrada amb l'entorn, es diu l'Hidalgo, però no veiem ni una casa oberta.
Continuem pujant i baixant, gaudim del paisatge, passem per un búnquer del temps de la guerra. Arribem als Bufadors, amb una passarel·la de fusta ben llarga, un pàrquing per cotxes enorme i la platja de Santa Llúcia, ja en terme de Perelló Mar.
Si no volem caminar més i hem deixat aquí un cotxe, podem donar per acabada l'excursió, haurem fet uns 11 km.
El camí continua per aquesta zona denominada Cap Roig, amb urbanitzacions, càmpings i hotels. A continuació ve una zona més agrest, fins a l'entrada de l'Ampolla. Aquí trobarem tota mena de serveis, així com tren i busos. Nosaltres varem anar, tot seguint la costa, fins la Bassa de les Olles, on hi ha un xiringuito que fan menjars.
Resumint l'excursió, és un recorregut que recorda molt els camins de ronda de la Costa Brava, ideal per fer fora de l'estiu, procurar que no sigui un dia ventós i amb la possibilitat de desplaçar-se amb tren.
Distància: 18 Km
Temps caminat: 4 h 30 min.
Desnivell: 600 m de desnivell acumulat
Dificultat: moderat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada