En el país hi han dos parcs naturals declarats i regulats: Parc Natural Comunal de les Valls de Comapedrosa i Parc Natural de la Vall de Sorteny, els dos situats a la part Nord d'Andorra, la part menys explotada, encara que hi han pistes d'esquí prop dels dos parcs.
Per arribar al Parc de Sorteny ens dirigirem cap a la Massana, continuarem cap a Ordino per la carretera CG-3 que porta a les pistes d'esquí d'Arcalís. Passarem per petits nuclis habitats: Sornàs, Ansalonga, la Cortinada, Llorts, el Serrat, tots ells depenents de la Parroquia d'Ordino. Passat el nucli de el Serrat, en menys de dos kilòmetres ja veurem indicat a mà dreta una carretera que en un parell de kilòmetres ens portarà fins l'entrada al Parc Natural de la Vall de Sorteny. Allà hi ha un aparcament relativament gran, però enguany (any 2018), durant els mesos de Juliol i Agost volen limitar la pujada fins el parking i han habilitat un parking al Serrat i amb un autobús llançadora s'arriba a l'entrada del parc.
Oficina d'informació a l'esplanada del parking, ben equipada, on t'expliquen possibles recorreguts, si interessa hi ha recorreguts guiats, possibilitat de contractar guies,... . Si s'arriba aquí abans de les 10 del matí i es vol continuar uns 2 km. en cotxe, fins el cap dels Graus, es possible fer-ho. Guia del Parc
Iniciem l'excursió cap a l'estany de l'Estanyó per la pista que porta al refugi Borda de Sorteny. Aviat deixem la pista i seguim pel costat del riu, per un itinerari de natura, preciós, el riu baixa amb força, molta aigua. Tornem a la pista i al davant, sobre un turonet, veiem unes grans escultures de ferro. Quan som a sota ens informem en el rètol explicatiu que aquelles 7 escultures són els Estripagecs, copies dels barrots que antigament es posaven a les finestres de les cases perquè no hi entressin lladres.
Allà mateix hi ha el jardí botànic, molt didàctic, bàsicament amb la flora local però també amb altres espècies.
Caminem una mica més i arribem al Portell de Sorteny 1.880 m, punt on es possible arribar en cotxe si es va d'hora. Passada la tanca, de seguida seguim un corriol a mà dreta que baixa fins el riu i per un pont passem a l'altre costat, la Pleta de Duedra, tota coberta d'una espesa vegetació, amb moltes flors. Ara el camí fa pujada sostinguda, fins uns plans abans d'arribar a l'Estret de l'Estanyò, passem la tanca i continuem pujant uns 30 minuts més i ja som al llac de l'Estanyò, 2.340 m, magnífic llac glacial, rodejat per l'anomenada serra de l'Estanyò. Si des del llac es vol pujar al pic de l'Estanyó, s'ha de calcular un mínim de 2 hores més de camí amb un desnivell de 600 m.
Nosaltres per avui ja en tenim prou, refem el camí sota un sol que aquestes hores ( migdia) apreta de valent. A la zona de la pleta de Duedra es pot optar per fer una visita al refugi, que queda al davant mateix, hi ha un camí ben fresat.
Distància: 8,5 km
Temps caminat: 3 h 30 min
Desnivell: 550 m
Dificultat: moderat
![]() |
Esparrecagecs |
![]() |
rovell d'ou |
![]() |
neret florit |
![]() |
Rhizocarpon geographicum |
![]() |
esparrecagecs |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada