ELS MUNTS

Al municipi de Sant Agustí del Lluçanès hi trobem la serralada dels Munts, indret poc conegut però que be val una visita. El cim té una alçada de 1.059 m. i allà mateix es troba el Santuari de la Mare de Déu dels Munts. Des d'aquest lloc les vistes són impressionants: a llevant la vall de Torelló, a migdia el Montseny i la serralada Prelitoral i a tramuntana el Pirineu i el Pedraforca. Com que està situat a l'altiplà del Lluçanès, no hi ha cap formació muntanyenca que ens privi de unes vistes perfectes en 360 graus.

Aquesta excursió la iniciem a les afores de Sant Quirze de Besora, un agradable i fresc dia d'hivern. Deixem els cotxes en un lloc fàcil per aparcar i comencem la caminada per una pista ampla, de terra. Quan portem uns 2 km. deixem la pista, ja que si continuem per aquesta aniríem directes al Santuari.  Ara agafem camins i corriols que ens portaran fins  Gallifa, petit nucli on destaca l'ermita de Sant Miquel de Gallifa. La zona és molt maca, amb un parell de cases de pagès molt grans i ben restaurades, possiblement siguin de turisme rural.
Continuem la ruta per un camí ample, que va seguint les corbes de nivell del terreny. Finalment veiem, després d'una forta pujada, l'església i les edificacions annexes.
Les vistes son impressionants. Hi ha una foto/mapa que ens serveix per situar els punts de referència.

Dinem al restaurant, molt bé i a un preu assequible.
La baixada la fem per un camí que ens portarà directes on tenim els cotxes, és un camí senyalitzat com a GR, maco i entretingut.
La major part de tot el recorregut transcorre entre camps de cultius de secà. També passem per boscos, d'alzines i roures, són els típics boscos d'aquesta zona del Ripollès, amb arbusts de sols calcaris: boix,...  .

Distància: 14 Km.
Temps caminat: 4 hores
Desnivell: 500 m.
Dificultat: fàcil

Ruta a Wikiloc

Powered by Wikiloc

Gebrada

Gallifa

Panoràmica des de Sant Miquel de Gallifa

Santuari de la Mare de Déu dels Munts

El Pirineu vist des del cim Dels Munts

LES BARBARITATS DE LES GUERRES, EN CÒMIC

PACO ROCA

 

 El dibuixant de còmics valencià Paco Roca ha publicat un àlbum que parla dels exiliats republicans espanyols que varen lluitar en la Companyia La Nou, a França en la Segona Guerra Mundial i que van entrar triomfalment a Paris en el moment de l'alliberació . En Paco, amb el seus dibuixos detallats i acurats, ens explica una historia emotiva que en molts moments ens fa parar de llegir per descansar i assimilar tot el sofriment i dolor que varen passar aquells espanyols. L'autor, a partir de les converses amb un supervivent de La Companyia i complementada amb recerques històriques i converses amb altres republicans exiliats, vesteix una historia des del moment en que aquests exiliat varen embarcar al port d'Alacant fins al moment present, on el narrador conversa amb el supervivent, ja molt gran i recorda els moments passats i les il·lusions perdudes d'aquells anys posteriors a la guerra d'Espanya.
Segurament aquest és el llibre més complert i exitós de Paco Roca. Altres llibres del mateix autos són: Arrugues, l'Hivern del Dibuixant, Memòries d'un Home en Pijama, tots recomanables

.

JACQUES TARDI

Jacques Tardi és un reconegut dibuixant francés, amb una llarga trajectòria com ha dibuixant de còmics, guanyador de molts premis internacionals i que segurament el seu personatge més conegut és Nestor Burna, dibuixat a partir de les noveles de Lèo Malet.
Les barbaritats de les guerres són presents en varis del seus llibres i ara ha publicat dos volums sobre les vivences del seu pare durant la segona guerra mundial. El primer llibre és bàsicament la narració de com va passar el anys al camp de concentració, ja que el pare de Jacques va ser fet presoner just a l'inici de la guerra. El segon llibre explica com els presoners del camp de concentració van anar recorrent regions de Polònia, que és on estava el camp de concentració, i d'Alemanya, mentre els nazis anaven perdent terreny i es veien obligats a anar retrocedint davant la pressió dels soldats de Stalin.
Són dos volums que ens donen una visió diferent de la segona guerra mundial, amb uns dibuixos molt detallats i amb la línia clara característica de Tardi. Absolutament recomanables.
Altres cómics d'en Tardi: la col·lecció Adèle Blanc-Sec, la col·lecció Nestor Burna, El Crit del Poble ( sobre la Revolució Francesa).
Jacques Tardi és un home amb fermes conviccions. Al 2013 va rebutjar la Legió d'Honor, màxima distinció francesa, al·legant que no vol rebre res, ni del poder actual ni de cap altre poder polític sigui del color que sigui.

 

CAMI DE RONDA: DE ROSES AL CAP NORFEU

el Camí de Ronda de la Costa Brava és un magnífic recorregut per fer a peu, que inicialment resseguia tota la costa, des de Blanes fins a Portbou, però ara s'ha ampliat i s'han marcat diferents camins que s'endinsen terra enllà i el resultat són recorreguts més llargs i variats.
L'origen del Camí sembla ser que és molt antic, però s'ha popularitzat a partir de que el feren servir els carrabiners i la Guàrdia Civil per fer la "ronda", quan controlaven les activitats il·legals de contraban i estraperlo.
Avui nosaltres farem un petit tram d'aquest camí. Sortirem de la Cala Canyelles, a Roses, i arribarem fins la Torre Norfeu.

Una vegada a la Cala Canyelles, pugem fins les ultimes cases, a la Punta de l'Almadrava, allà ja veiem que hi han indicadors ben visibles per seguir el Camí de Ronda. Comencem a caminar i en aquest primer tram ens adonem que la vegetació és escassa, quasi no hi han arbres, només arbusts. Arribem a la zona dels búnquers de la Falconera, amb molt bones vistes. En el següent tram el camí segueix per una zona amb vegetació arbustiva, sobretot pins, la qual cosa s'agraeix, sobretot si som a l'estiu. Hi han parts del bosc que han sofert incendis, encara amb els pins socarrimats.
El camí va seguint l'orografia de la zona, ara pugem, ara baixem, passem per tot un seguit de petites cales:  Cala del Lledò, CalaMurtra, Cala Rostella, ... i tot gaudint de les magnífiques vistes arribem a Cala Montjoi, la més gran i amb més serveis de totes les que ens hem trobat. La cala és molt maca, encara que la platja no és de sorra fina, és de còdols. Hi han unes quantes edificacions però sobretot és coneguda perquè aquí hi havia el restaurant del Ferran Adrià.

Sortim de Cala Montjoi i pugem a agafar la pista, apta per vehicles, que ens portarà fins on comença el sortint rocós que és el Cap Norfeu. Una vegada on s'inicia el camí per pujar cap dalt el Cap Norfeu, descansem una mica per agafar forces i ens encarem a la forta pujada que ens portarà dalt del turonet. Arribem a la Torre Norfeu i decidim no continuar endavant, ja que des d'aquí les vistes són prou bones i si volguéssim arribar-nos a la punta del Cap Norfeu hauríem de caminar una bona estona més.
Baixem de la torre i una vegada a la pista, en lloc de seguir-la fins Cala Pelosa, que és on volem anar per dinar i per acabar l'excursió d'avui, agafem un caminet que baixa fins just arran de l'acantilat i seguint-lo arribem  a Cala Pelosa.
En aquesta cala hi ha un restaurat, bastant arreglat, amb preus una mica elevats. i que es menja prou bé.

Una vegada som a Cala Pelosa, donem per acabada l'excursió d'avui. Ha estat un recorregut no molt llarg, però es que a l'època que estem, mes de maig, la calor ja apreta de valent. La millor época de l'any per fer el Camí de Ronda és a la primavera i a la tardor. Com que hi ha poca ombra i pocs llocs per a resguardar-se durant tot el camí, a l'estiu passarem moltíssima calor i a l'hivern sol fer vent i també pluja.

Distància: 10 Km.
Temps caminat: 3 h. 30 minuts
Desnivell: 350 m.
Dificultat: fàcil

La ruta a Wikiloc

Powered by Wikiloc

El Cap Norfeu al davant

Cala Pelosa vista des del cim del Cap Norfeu

Torre del Cap Norfeu

MUNDUK, EXCURSIÓ PELS ARROSSARS

El poble de Munduk, a l'interior de Bali, és ideal per passar-hi uns dies de relax i fugir una mica de la calor sufocant de les zones més baixes, encara que també aquí les temperatures són molt altes, sobretot al migdia, però les tardes i nits son fresquetes.
La gran majoria de gent que passa per aquest poble ho fa sense quedar-s'hi o amb una estada d'una nit. Nosaltres varem fer nit 3 dies, dos dies sencers d'estada, la qual cosa ens va permetre fer varies excursions per les rodalies, l'activitat més interessant que es pot fer allà.
Un dels dies varem decidir fer una volta pels camps d'arròs. Sortírem del poble ben aviat, d'aquesta manera encara no patiriam la calor, el paisatge era magnífic i la llum perfecta per fer bones fotos. Com que el poble està situat a la part alta de la muntanya, a la cresta de la serralada, cal baixar fins a zones més planeres, que és on hi han tot de canals d'aigua, interconnectats, que reguen els camps.
El poble és molt petit i les cases estan escampades.

Afores de Munduk

Sortim  per una carretera amb cases aïllades a banda i banda i al cap de mitja hora ja som als camps. Passejar pels caminets que s'endinsen pels camps d'arròs és del tot relaxant, les altes plantes d'arròs, d'un verd intens, t'embolcallen d'una tranquil·litat i frescor que et fa sentir d'allò més bé. El sorollet de l'aigua circulant pels canals ajuda a aquesta sensació de pau, a més pràcticament no ens varem creuar amb ningú, solitut absoluta.
Ja cansats de caminar pels camps, tornem a la carretera i la seguim varis kilòmetres, fent un circuït, fins tornar al poble. En alguns trams deixem la carretera i ens enfilem per algun camí lateral, per passar més a prop de les cases dels pagesos.
A mig matí, amb el sol ja escalfant de valent, decidim que és hora d'anar-nos-en  a Munduk, busquem el camí més directe i cap allà ens dirigim. Arribem completament suats i bastant cansats, però molt satisfets per la bonica excursió que hem fet.
La conclusió és que, encara que s'hagin fet passejades per altres camps d'arròs en altres zones, és imprescindible fer aquesta excursió a Munduk, perdres pels camps, resseguir els canals, visitar els petits nuclis poblats del voltant de Munduk.

Distància: 9 Km.
Temps caminat: 3 hores i mitja
Desnivell: 400 m.
Dficultat: fàcil

Ruta a Wikiloc

Powered by Wikiloc

Café

Després de la pluja, l'Arc de Sant Martí

Vainilla