Yellowstone és tant immens, tant ric i divers i tant meravellós que amb tres dies, que són els que nosaltres varem estar allà, només pots veure una pinzellada del parc i fer-te'n una petita idea. Explicaré cronològicament el viatge.
La primera parada va ser a Nova York. El vol el fem amb Air France, amb l'Airbus 380, còmode i ben atesos. Arribem a l'aeroport de Nova York a les 7 de la tarda i entre fer els tràmits (aquesta vegada hi havia molta cua ) comprar bitllets metro ( varem tenir un petit problema ) i fer el recorregut fins Manhattan, doncs que arribem a l'hotel passades les 10 del vespre. Toca anar a dormir ( pel nostre cos i cervell són les 4 de la matinada ).
NOVA YORK
Escollir hotel a Nova Iork és complicat: pels preus, per la ubicació, per les condicions de l'hotel... . Aquesta vegada hem escollit el Carvi, hotelet petit situat al Midtown East, al carrer 55 amb Lexington Av., prop d'una estació de metro, hotelet petitet, a un bon preu per ser Nova York.
Primer dia a Nova York.
Com que tenim ganes de caminar, agafem el metro i ens en anem cap el Sud per passar a peu pel pont de Brooklyn. Passegem tranquil·lament fint l'altre costat, baixem cap a la zona rehabilitada anomenada Brooklyn Bridge Park i gaudim de les vistes de Manhattan. Ja ben saturats de vistes, agafem el ferry que en pocs minuts fa el trajecte d'un costat a l'altre del riu. Com que som a Wall Street, passegem pels carrer "borsaris" més famós del mon, a la borsa no et deixen ni acostar-te..., però la veritat és que hi ha més guiris que broquers. Ens dirigim cap el Word Trade Centre parant-nos a l'estació de bombers on hi ha tot de records dels membres d'aquest cos que varem morir l'11 de setembre, hi ha molts bombers de visita-homenatge als companys. Visitem el parc commemoratiu dels atemptats, són dues "piscines" on l'aigua es perd per un forat central tot negre, fa impressió. Admirem l'intercanviador viari dissenyat per l'arquitecte Calatrava, tot blanc, estil típic Calatrava. Pugem caminant cap al centre, amb la intenció de passar per Chelsea Market, però una vegada allà, hi ha tanta gent que casi no podem ni entrar. Mengem en un supermercat que ofereixen plats cuinats, bons i barats.
Després de descansar a l'hotel, descobrim la terrasseta que tenim a la nostra disposició, tot rodejats de gratacels, però bon lloc per prendre-hi un cafè. Ja descansats ens dirigim cap el Midtown tot passant per Central Station, preciós hall. Després fem una visita a la biblioteca central, amb les seves majestuoses sales. La següent parada és a Times Square, cartells lluminosos immensos per tots costats, i com a bons guiris ens quedem una estoneta asseguts a les escales vermelles per gaudir de l'espectacle. Fem un tomb pels carrer dels teatres i cap a l'hotel que per avui ja n´hi ha prou.
Segon dia a Nova York.
A l'anterior visita a Nova York varem passejar per l'anomenada High Line, que és un recorregut de uns 2 km. per una via de tren abandonada, que passa per l'altura d'un primer pis i que està tot enjardinada. Ara aquest projecte ja està acabat i és un recorregut molt interessant, amb bones vistes, tranquil i molt agradable. El passeig comença ( o acaba ) al Whitney Museum i va fins el carrer 34, on hi han les cotxeres dels trens de Central Station i si es té més ganes de passejar, es pot passar a la zona del riu, on hi ha la Hudson River Greenway, agradable passeig per la riba del riu. Nosaltres obtem per passejar pel carrer 34, passem per Central Station, Madison Square Garden i l'emblemàtic Pensylvania Hotel. Després de dinar, descans reglamentari i el cafè a la terraceta de l'hotel, ens en anem cap al Sud de Manhattan. Arribem fins la plaça on hi ha el Flatiron Building i ens quedem una bona estona allà observant: molta canalla, gent pintant, altres escrivint, ... .
Anem en direcció al nostre hotel, tot passant per els carrers dels teatres, admirem els cartells lluminosos cridant l'atenció del públic. A sopar anirem al Whole Foods Market, cadena de supermercats que té moltíssims plats cuinats i tot tipus d'amanides, ens agraden aquests súpers.
Tercer dia a Nova York.
Encara no hem anat a visitar cap museu i a Nova York hi ha tanta oferta que és dificil escollir, però com que no hem anat mai al Metropolitan Museum of Art, doncs avui toca anar-hi. Ben aviat, a les 9, ens en anem en metro fins a la part superior de Central Park, amb la idea d'anar baixant passejant pels camins del park, fins al museu. A aquesta hora del matí hi ha bastanta gent fent exercici i fins hi tot en una zona boscosa, hi ha gent amb binocles i càmeres amb teleobjectiu per fotografiar ocells, sembla ser un bon lloc, això indica un cartell. Passades les 10 ja som a la porta del museu i hi ha molta gent, però es s'entra bastant ràpid. Com tots aquests museus tant enormes, hi ha tanta cosa a veure que cal fer una tria. Primer anem a veure la secció egípcia, amb una quantitat enorme de mòmies i el temple de Dendur, preciós. Passem a la zona de l'art medieval, amb armadures i quantitat d'escultures, després cap a les escultures gregues i romanes. Pugem al pis superior per admirar primer l'enorme quantitat de pintures primer de l'época antiga i després ja moderns: Renoir, Degas, Van Gog... i també espanyols: Joan Gris, Picaso, Miró... , hi ha tal quantitat d'obres que al final vas passant per les sales perquè no et dona temps d¡admirar-ho tot, impressionant el que hi ha aquí. Ja ben saturats d'art pugem al terrat per veure un muntatge ben original que hi ha instal·lat i per gaudir de les vistes cap a Manhattan per sobre els arbres del parc.
Després de dinar, fer la migdiada i el cafè reglamentari a la terrasseta de l'hotel, fem una última passejada per la Quinta Avinguda i carrers propers per acomiadar-nos de Nova York. Anem a dormir aviat ja que tenim l'avió cap a Chicago a les 9 i hem d'estar bastant abans a l'aeroport. Adéu Nova York, fins la propera.
CHICAGO
L'avió s'enlaira puntual i en dues hores ja som a Chicago. L'aeroport és enorme, tot ben indicat i amb el tren que va de l'aeroport fins el centre de la ciutat. A l'hora de dinar ja som a Chicago.
Primer dia a Chicago.
Com que estem allotjats al centre, tenim molts llocs per trinar on menjar. Ja dinats i amb el mapa i les explicacions que ens han donat a l'hotel, ens dirigim cap a la zona del llac. La primera cosa que ens sorprèn és que fa una mica de fresca i és que bufa el vent, després llegirem que a Chicago li diuen la ciutat del vent, no para mai de bufar. Passem per un edifici una mica antic que és un centre cultural, una entrada estil modernista, preciosa. El llac es veu enorme, sembla el mar. Tota la vorera és un enorme i llarguísim parc: Millenium Park, amb diferents àrees i museus, en una part estan preparant la zona per la famosa marató de Chicago, és la propera setmana. Ens sorprèn l'enorme teatre a l'aire lliura, amb centenars de cadires i al darrera molta gespa, segurament hi caben varis milers de persones en aquest teatre. Al costat veiem que hi ha molta gent amb una espècia d'escultura, ens hi acostem i és el Cloud Gate, popularment "la mongeta" i és que és una mongeta metàl·lica on es reflexa l'entorn, divertit per mirar-te i fer fotos, segurament el lloc més popular i visitat de Chicago. Al costat hi ha l'altra atracció estrella de Chicago: la Crown Fontain, del català Jaume Plensa, son dos murs, encarats, on van intercanviant les cares de persones de Chicago, hi ha un petit moviment del rostre, va caient aigua per la paret i en un moment donat els rostres obren la boca i surt un sortidor d'aigua i tots els espectadors esperant aquest moment, és ben original aquest monument. Passegem pels carrers del voltant, molt animats i anem a veure els teatres que s'han fet famosos pels cartells lluminosos amb el nom de CHICAGO . Quan anem a sopar passem per la seu del Chicago Tribune i a peu de carrer hi ha una gran vidriera on dins es veu com estan fent un programa de radio, és la seu del WGN Radio, hi han altaveus al carrer per sentir la retransmissió. Passem per una botiga de caramels, però es que és enorme i tot de caramels amb totes les varietats i productes imaginables, un paradís pels gurmants. Admirem els gratacels de Chicago de nit.
Segon dia a Chicago.
Agafem forces amb el ben assortit esmorzar de l'hotel i ens en anem cap al llac, concretament a la zona dels antics molls, ara reconvertits en restaurants i diferents atraccions. Ens costa una mica trobar el camí correcte entre aquesta maranya d'autopistes. La zona és com moltes altres de reconvertides en lloc d'oci, com el Maremagnum i el que destaca més és una enorme noria. Passegem un bon tros per la riba del llac, fins que girem cap a la zona edificada per visitar una antiga estació de subministrament d'aigua que diuen és l'edifici més antic de Chicago, ara és un centre cívic i les tuberies encara funcionen i són visibles. Avui volíem fer una passejada pels canals en barca, però no hi ha places, ho farem demà. Hem llegit que a les 3 hi ha una espècie de "performance" de cantaires al teatre a l'aire lliure del parc del Millenium, ens dirigim cap allà i veiem que hi ha tot de grups de cantaires assajant, al cap d'una bona estona, paren i se'n van tots cap a la "mongeta" i és allà on fan la cantada, un muntatge una mica estrany. Als parcs i zones d'oci hi ha molta gent, però per la resta de la ciutat està tot bastant desert i és que avui és dissabte. A la riba del riu han fet una zona de passejada molt agradable, amb bars i zones d'esbarjo, s'hi està molt bé.
Tercer dia a Chicago.
Totes les línies, menys una, del metro de Chicago circulen elevades pels carrers, o sigui que és una forma ideal per tenir una visió bastant general de la ciutat. Agafem una línia per anar fins un parc situat a una zona una mica llunyana del centre. El metro passa en molts trams a tocar els edificis, és ben curiós. El parc és ideal per fer llargues passejades, gespa i arbres monumentals, també hi ha un hivernacle que visitem molt maco i amb moltíssima varietat de flors i plantes de tot el mon, el cuiden ciutadans voluntaris, com moltes coses dels EEUU. Altra vegada metro penjat i cap el centre. Anem a buscar la barca per fer el recorregut que hem triat, hi han diferents recorreguts, nosaltres hem escollit el més llarg pel riu, no volem anar a llac ja que fa vent i ens sembla més interessant, en canvi el del riu en diuen recorregut per admirar l'arquitectura. La guia va explicant els diferents edificis/gratacels que anem veient, qui és l'arquitecte, fa una mica d'història, bones explicacions. Molt recomanable aquesta excursió en barca. Ens sorprèn la gran quantitat de barques que fan diferents recorreguts pel riu i el llac i totes van bastant plenes, és una atracció turística que té ganxo.
Per la tarda fem la última passejada pels carrers de Chicago, passem pel gratacels que durant molts anys va esser el més alt del mon, però no hi pugem, admirem les entrades dels teatres, amb els seus cartells lluminosos i cap a l'hotel que demà hem de matinar.
La visita a Chicago ha resultat molt interessant, és una ciutat amb encant, tranquil·la, ens ha recordat una mica Washington, el punt negatiu podria ser el temps, sobretot el vent que bufa pràcticament tot el dia i que fa que l'ambient sigui fresc, per no dir fred.
YELLOWSTONE
Com que ja coneixem el recorregut a l'aeroport, arribem molt aviat i ràpidament fem els tràmits, ens haurem d'esperar una bona estona a l'aeroport. Fent temps, descobrim un hort dins l'aeroport, és un espai amb plantes cultivades en uns tubs hidropònics posats verticalment i hi cultiven plantes comestibles que pots menjar en els restaurants de l'aeroport, curiós
Primer dia a Yellowstone
Avui farem l'aproximació al parc, però no ens donarà temps d'arribar-hi.
Després de 3 hores d'avió, ja som a Sait Lake City. Fem els tràmits de lloguer del cotxe al mateix aeroport i en poc temps ja som a l'autopista, camí de Yellowstone. La carretera és una autopista.amb molt de tràfic al principi, a mesura que ens anem allunyant de la ciutat trobem menys cotxes. Després de menjar a mig camí, arribem fin un poblet situat a uns 100 km del parc, aquí farem nit, en un motel típic de carretera, a bon preu, habitacions grans i amb totes les comoditats. No hi ha ni una persona pels carrers del poble i es que fa molt fred. Sopem força bé en un restaurant mexicà, on s'estranyen que dos turistes espanyols facin nit en aquest lloc, i ens en anem ràpidament al motel. La temperatura ronda els 0 ºC.
Segon dia a Yellowstone.
Ens aixequem aviat, esmorzem al motel i carretera cap al parc. El dia és fred però fa un sol que alegra el dia. Als vols de les 10 ja som a l'entrada del parc, a l'anomenada entrada Oest. Paguem l'entrada, ens donen mapes i altres papers i ja som dins el parc. Aquest primer tram de carretera és tot bucòlic, anem resseguint el riu, amb boscos alternant-se amb prats de gespa. Parem en un lloc per gaudir del paisatge i veure els pescadors, que van molt ben equipats per protegir-se del fred: estem entre 0 i 3 ºC. Fem bastants kilòmetres amb el mateix paisatge, fins que ja comencem a veure fumeroles de surgències d'aigua, som prop de Madison. Com la majoria de turistes, ens parem a la primera fumerola que contemplar-la de més a prop, l'aigua surt bullent i amb molta força, format un riu d'aigua calenta, fa molta olor a sofre. Continuem amb el cotxe, però ara ja no ens parem fins la zona de Norris, sinó no arribaríem enlloc.
Norris és una de les zones d'obligada visita. Al costat del petit museu hi ha una de les zones de passeig, un recorregut d'uns 500 metres, per una plataforma situada en una esplanada on hi han quantitat de petites surgències d'aigua, amb diferents colors segons els microorganismes que hi habitin i amb altres forats on surt vent fent un característic soroll. L'altre recorregut d'uns 2 km va per entre els arbres, en molts casos morts, tot resseguint alguns dels molts geissers de la zona. Les sortides d'aigua no son espectaculars, no son altes, però si que són molt maques, cada una diferent.
Continuem el viatge cap a la zona de Canyon. Anem a Uper Falls, deixem el cotxe al parking i baixem a peu, en fort desnivell, fins un mirador espectacular justo sobre el salt d'aigua. Després resseguim per la part superior aquest canyó, per tenir altres vistes, espectacular.
Continuem carretera cap el Nord, aquí trobem neu pels marges i una mica de gel, però es pot passar. A Tower Junction ens desviem cap a la dreta, per veure búfals i efectivament, veiem pastant i també just al marge de la carretera, manades de búfals, molts búfals i també altres animals. Ens quedaríem més estona per aquí, però volem arribar amb llum de dia al lloc on dormirem avui: Gardiner. Quan passem per Mammoth fem una parada. Hi han tot de cérvols pastant tranquil·lament a la gespa del poble i l'enorme mascle que controla la situació.
Ja a Gardiner, anem a les afores del poble on està el nostre hotel d'avui: el Yellowstone Basin Inn. Ens rep el propietari i després de fer els tràmits, ens explica una mica el que podem fer i on podem anar, te ganes de xerrar l'home.
Sopem una pizza, molt bona, al Yellowstone Pizza Company i ens en anem ràpidament a l'hotel a dormir, avui ha estat un dia molt intens.
Tercer dia a Yellowstone.
Ben descansats i ben esmorzats en aquest magnífic hotelet ( l'esmorzar ha estat fins i tot excesiu, en quantitat i varietat), el propietari ens explica detalladament el recorregut que podem fer i les visites, seguim els seus consells i encertem plenament.
El cotxe està gelat. Ara a les 9 del matí encara estem sota 0. Anem a Mammoth Hot Springs i fem el recorregut que en han suggerit, això és molt gran i cal
prioritzar. Ens parem en alguns llocs per gaudir del parc i a Towe Fall fem una aturada més llarga, hi ha un mirador d'un salt d'aigua i també es por baixar fins la llera del riu, en un fort pendent, nosaltres fem aquesta passejadeta per estirar una mica les cames. Carretera i cap a la zona de Mud Volcano. El cel cada vegada està més tapat, fa temps de neu.
Arribem al destí, és una zona amb moltes surgències diferents, al costat de la carretera n'hi ha unes que fan una intensa pudor de sofre, les més fortes que hem visitat. Aquí hi ha un recorregut de 1 km, on està ple de petits sortidors d'aigua bullenta, un forat li diuen el Dragon Mouth Spring i surt un fort vent que provoca un xiulet, preciosa tota aquesta zona
Tornem per on hem vingut i el cel està completament gris, ens creuem amb cotxes que porten neu al sostre. Anem a la zona del canyó, que ja varem visitar ahir, però avui anem a l'altra costat per veure vistes diferents, arribem al parking i es posa a nevar. Hi ha uns cinc o sis autocars amb orientals, està ple de xinos i ho ocupen tot. Aquí les vistes del canyó i salt d'aigua són molt maques. Continua nevant.
Com que el dia està molt gris i neva, decidim donar per acabada la jornada i dirigir-nos cap al nostre lloc de dormir d'avui: West Yellowstone. El trajecte, amb aquesta tarda tot grisa, és també maco. Veiem animals a prop la carretera.
West Yellowstone és un poble que viu única i exclusivament del parc, amb hotels, botigues, restaurants,... . El nostre motel està prou be, habitació espaiosa, bona calefacció i demà esmorzarem bé. El noi de recepció ens recomana uns llocs per sopar i en triem el que ens sembla millor. Local ple, típic americà, mengem molt bé i quantitat. Fem un tom pel poble i com que fa força fred, doncs cap a l'hotel que s'està millor.
Quart dia a Yellowstone.
El menjador per esmorzar és ple de gom a gom, molts orientals, mengem bé i en quantitat. El sol vol sortir, però li costa i mentrestant fa un fred que pela. Ja ben plens d'energia, enfilem la carretera cap a dins el parc. Avui anirem en direcció Sud, per visitar l'atracció que atrau a més gent aquí: el geiser Old Faithful.
Al primer lloc que ens aturem és al Fountain Paint Pot Nature, un àrea bastant gran on hi han petites surgències que formen estanys d'aigua de diferents colores. Continuem cap el Firehole Lake, amb uns geisers d'aigua molt calenta, tant que el vapor que provoquen fa que quedi ennuvolat momentàniament. Següent parada: Grand Prismátic Spring, amb un gran llac de colors espectaculars, preciós. Hi ha tants llocs per visitar que s'ha de prioritzar, sinó no arribarem mai al Old Faithful.
Per tot el parc hi ha molta gent, però a la zona de l'Old Faithful és superen totes les expectatives, de gent i de ben organitzat. El primer que es fa es anar al centre d'informació i comprobar els horaris d'explosió dels geisers i sobretot el del Old, ja que és el més fiable, per això la seva fama. Uns deu minuts abans de l'explosió, tots els bancs del voltant del geiser ja són plens, amb centenars de gent per gaudir d'aquesta curiositat de la naturalesa i quasi a l'hora prevista, comença a sortir fum pel forat del geiser, l'avís perque la gent estiguem alerta, fa com un parell de "escopinades" i chaaaaaaaaaafffff, aigua cap a munt, ¡¡¡ ESPECTACULAR¡¡¡
, i la gent: hooooooo, Uauuuuuu, i més aigua cap a munt, durant 2 minuts . Sembla mentida que aquest geiser sigui tant precís, no falla mai.
Ara toca fer el recorregut pels altres geisers de la zona, n'hi han bastants en activitat, és una zona molt activa. En una bassa d'un geiger inactiu, hi ha un panell explicatiu amb fotos, on s'explica i es demana a la gent que no tiri res a les aigües, ja que això fa que s'acomulin tot tipus de deixalles i després s'han de desembossar com es fa a les clavegueres.
Aquesta zona és molt interessant i molt maca, es ideal per fer recorreguts. Nosaltres pugem fin un lloc que hi ha un mirador, però els arbres no deixen veure gairebé res, el que si veiem son animals: una serp i un cérvol molt gran. Fem pic-nic aquí i després de visitar una mica més el lloc i comprar una camiseta, ens en anem perquè avui dormirem a Jackson i està una mica lluny, abans però de sortir del parc, ens acostem al llac de Yellowstone perquè no podem marxar sense donar-hi una ullada.
Carretera cap el Sud, ens anem acostant a les muntanyes del Grand Teton, totes completament nevades. Queden a la dreta de la carretera, són imponents, venen ganes d'acostar-s'hi i fer alguna excursió, potser demà. Ens parem un parell de vegades per fer fotos d'aquestes imponents muntanyes, ara completament blanques.
Quan casi ja és completament fosc, arribem a Jackson. Ens pensàvem que era més petit, però resulta que és un centre d'esports d'hivern, important i és bastant gran. Ens instal3lem al motel i preguntem a la noia de recepció per sopar i quina coincidència que aquesta noia va viure un any a Monistrol. Ens recomana un parell de llocs i sobre el mapa ens semblen a prop, i anem a peu i hem de caminar uns 2 km pel costat de la carretera, menys mal que el recorregut és per un camí peatonal. Sopem al típic restaurant americà, bones hamburgueses.
Cinquè dia a Yellowstone.
El pla per avui era anar primer anar a visitar el Grand Teton, abans de dirigir-nos cap a Sait Lake City, però està ennubolat i sobretot que haurem de tirar enrera bastant kilòmetres per després tornar aquí i baixar cap a Sait Lake. Decidim baixar cap a Sait Lake, passant per carreteres secundàries per fer una mica de turisme. La primera carretera va per una zona de boscos, al costat del riu, molt agradable. Després ja sobra el paissatge i comencen unes extensions enormes de camps, on pasturen una quantitat immensa de vaques, ¡¡¡ quantes hamburguesses ¡¡¡ . El viatge es bastant agradable, la carretera és bona i el paissatge variat. Com més ens acostem a Sait Lake, augmenta el trànsit, ara ja estem en una autopista amb 3 carrils plens de cotxes. Una vegada a l'àrea de Sait Lake, com que encara tenim unes quantes hores de llum, decidim anar a visitar el llac. Anem a una zona d'esbarjo, on hi ha un gran edifici que indica és un temple, però ara està tancat. Caminem per la zona del llac que ha reculat i veiem que el terra és blanc, és la sal que queda a l'evaporar-se l'aigüa. Fem un recorregut per la riba del llac en cotxe i ens dirigim a l'hotel situat al costat de l'aeroport, ja que demà hem d'agafar l'avió molt aviat. La zona on està l'hotel és un lloc amb alguna industria, magatzems i molts d'hotels, però no hi ha ni bars ni restaurants, per la qual cosa hem de comprar alguna cosa per menjar. Al haber-hi tanta competència, aquests hotels tenen un molt bon preu i són nous i estan molt bé.
Últim dia als EEUU.
Ens aixequem molt aviat, per anar amb temps a retornar el cotxe llogat. En un no rés som a la zona de devolució de cotxes i els tràmits els fem ràpidament, tot i que hi ha força gent, malgrat l'hora que és.
Tenim temps d'esmorzar, passejar per l'aeroport, mirar botigues,... . Embarquem puntualment i en 3 hores som a Atlanta, on hem de fer temps per agafar l'avio que directament ens portarà fins a Barcelona. L'aeroport d'Atlanta és el més transitat del món i això és perquè, a part de la gent que ve a la ciutat, aquí té la seu la companyia Delta i aquest aeroport funciona de Hub. La part nova de l'aeroport és espaiosa, amb especial atenció a temes d'art: zona amb quadres d'artistes, zona amb pintures d'alumnes d'escoles, zona amb moltes escultures,... . Un dels passadissos l'han possat amb poca llum, decoració d'arbres i fulles pel sostre, passen unes imatges d'aus volant pel sostre i amb el so de les aus piulant, està molt ben aconseguit, és molt relaxant.
A l'hora prevista embarquem i tot seguit iniciem el vol de tornada a casa, vol agradable, amb menjar i veure i amenitats per distreu-res i quan estem cansats a dormir.
El parc de Yellowstone és una meravella que si es viatja als EEUU s'ha de procurar visitar, enlloc més del mon hi ha tants geigers junts i a més amb la seguretat que en veuràs molts en activitat. Com tots els parcs americans, ho tenen toto molt ben muntat, amb zones on és permès entrar i zones restringides, amb moltíssimes explicacions i recorreguts per fer treking ben explicats. Tots els serveis dins el parc són cars, més que als pobles de la rodalies, per la qual cosa és aconsellable dormir fora el parc, a més que dins el parc hi ha poques places d'allotjament. D'animals se'n veuen molts, sobretot cérvols, varies espècies, i búfals, en canvi ossos és més difícil, però tal i com ens va explicar el propietari de l'hotel a Gardines, si tens moltes ganes de veure'n pots anar a les zones que freqüenten aquests animals i tindràs moltes possibilitats de veure'n.
