COLLADA DE BRACONS, LA GREVOLOSA, SANT NAZARI, COLL DE LLANCERS

Quan fa molta calor i volem anar a caminar, cal anar-hi ben d'hora i buscar un lloc el més ombrívol possible. La Serra de Llancers té uns boscos ideals per fer excursions tot l'any, especialment quan fa calor.
Deixem el cotxe a la Collada de Bracons i ens endinsem al bosc de la Grevolosa per baixar fins Sant Nazari. Al primer tram hi ha una pista ampla, que sembla que ha estat oberta per aprofitar el bosc, però han fet una bona destrossa. S'acaba la pista i hem d'agafar el corriol de sempre per arribar als tres fajos monumentals. Continuem baixant i en poc temps arribem a l'ermita de Sant Nazari.

 L'exterior de l'ermita està en bon estat, reformada i pintada, però està tancada i no es pot visitar el seu interior. Continuem el camí de baixada i arribem a una esplanada on han muntat una carbonera, amb panells explicatius del seu funcionament. Fins aquest punt hi arriba una pista apta per als cotxes, ara encimentada i hi han muntat un aparcament.
Continuem per la pista encimentada fins la cruïlla de camins on agafem el que passa pel Mas Güell. Passat el mas, de-seguida ens hem de dirigir cap el Nord, ja que la pista ens portaria cap a Cabrera. Passat el mas del Prat de la Vola, el camí és difícil seguir-lo, pràcticament està desaparegut. Seguim pel riu Fornès, direcció Est, per anar a menar a la masia de Porxiugues. Cal anar amb el GPS, ja que el camí està desaparegut. Ja a la masia, ens dirigim cap el Coll dels Llancers, també per corriols difícils de seguir, sinó fos pel GPS. Ja prop del Coll. els camins són més fressats i ara ja no tenen pèrdua. El camí que seguim va quasi per la cresta de la Serra, vessant Sud. Per l'altra vessant també hi ha camí per resseguir la Serra. Ens sorprèn la quantitat de faigs tombats pel vent, arbres molt alts, amb arrels poc profundes i que les ventades dels mesos passats han fet caure. En alguns casos barren el pas i s'ha de fer volta.
Arribar a la collada de Bracons ja és un passeig per la part alta d'aquest bosc de la grevolosa, aquí amb més varietat d'arbres: faig, roure, alguna alzina, grèvol,...

Distància: 11,6 km
Temps caminat: 3 h 30 min.
Desnivell: 520 m
Dificultat: moderat. Cal tenir en compte que en alguns trossos el camí està desaparegut

Powered by Wikiloc

VALL DE SORTENY. L'ESTANYOL

Andorra és el país dels Pirineus, el país de les Muntanyes, encara que la gran majoria de gent només coneix Andorra per la seva oferta comercial i a més distància per l'esquí, però només sortir de les zones urbanes i ja estem en plena natura, amb unes muntanyes impressionants i majestuoses i una natura meravellosa.
En el país hi han dos parcs naturals declarats i regulats: Parc Natural Comunal de les Valls de Comapedrosa i Parc Natural de la Vall de Sorteny, els dos situats a la part Nord d'Andorra, la part menys explotada, encara que hi han pistes d'esquí prop dels dos parcs.

Per arribar al Parc de Sorteny ens dirigirem cap a la Massana, continuarem cap a Ordino per la carretera CG-3 que porta a les pistes d'esquí d'Arcalís. Passarem per petits nuclis habitats: Sornàs, Ansalonga, la Cortinada, Llorts, el Serrat, tots ells depenents de la Parroquia d'Ordino. Passat el nucli de el Serrat, en menys de dos kilòmetres ja veurem indicat a mà dreta una carretera que en un parell de kilòmetres ens portarà fins l'entrada al Parc Natural de la Vall de Sorteny. Allà hi ha un aparcament relativament gran, però enguany (any 2018), durant els mesos de Juliol i Agost volen limitar la pujada fins el parking i han habilitat un parking al Serrat i amb un autobús llançadora s'arriba a l'entrada del parc.
Oficina d'informació a l'esplanada del parking, ben equipada, on t'expliquen possibles recorreguts, si interessa hi ha recorreguts guiats, possibilitat de contractar guies,...  . Si s'arriba aquí abans de les 10 del matí i es vol continuar uns 2 km. en cotxe, fins el cap dels Graus, es possible fer-ho. Guia del Parc
Iniciem l'excursió cap a l'estany de l'Estanyó per la pista que porta al refugi Borda de Sorteny. Aviat deixem la pista i seguim pel costat del riu, per un itinerari de natura, preciós, el riu baixa amb força, molta aigua. Tornem a la pista i al davant, sobre un turonet, veiem unes grans escultures de ferro. Quan som a sota ens informem en el rètol explicatiu que aquelles 7 escultures són els Estripagecs, copies dels barrots que antigament es posaven a les finestres de les cases perquè no hi entressin lladres.
Allà mateix hi ha el jardí botànic, molt didàctic, bàsicament amb la flora local però també amb altres espècies.

Caminem una mica més i arribem al Portell de Sorteny 1.880 m, punt on es possible arribar en cotxe si es va d'hora. Passada la tanca, de seguida seguim un corriol a mà dreta que baixa fins el riu i per un pont passem a l'altre costat, la Pleta de Duedra, tota coberta d'una espesa vegetació, amb moltes flors. Ara el camí fa pujada sostinguda, fins uns plans abans d'arribar a l'Estret de l'Estanyò, passem la tanca i continuem pujant uns 30 minuts més i ja som al llac de l'Estanyò, 2.340 m, magnífic llac glacial, rodejat per l'anomenada serra de l'Estanyò. Si des del llac es vol pujar al pic de l'Estanyó, s'ha de calcular un mínim de 2 hores més de camí amb un desnivell de 600 m.
Nosaltres per avui ja en tenim prou, refem el camí sota un sol que aquestes hores ( migdia) apreta de valent. A la zona de la pleta de Duedra es pot optar per fer una visita al refugi, que queda al davant mateix,  hi ha un camí ben fresat. 

Distància: 8,5 km
Temps caminat: 3 h 30 min
Desnivell: 550 m
Dificultat: moderat





 

Esparrecagecs

rovell d'ou

neret florit

Rhizocarpon geographicum

esparrecagecs

COMANEGRA I PUIG DE LES BRUIXES

L'Alta Garrotxa és una zona muntanyosa del Pre-Pirineu, l'orografia és molt abrupta i els boscos molt feréstecs, els camins poc transitats i als seus cims i carenes tampoc s'hi troba gaires excursionistes.
Avui anirem al Pic de Comanegra, resseguirem la carena fins arribar al proper pic de les Bruixes i des d'allà, si anem bé d'hora, arribar-nos a Monars.

Arribem fins a Rocabruna, seguim 1 km més per la carretera de Baget i llavors agafem una pista de terra, amb bastante pedra, que seguirem fins quasi el final, exactament fins les Basses de Monars. Tardem bastant en el recorregut per aquesta pista, ja que hem d'anar poc a poc per les moltes pedres que hi ha.
Les Basses de Monars es troben a l'anomenat Coll Ferriol ( 1.286 m ). Aquí comencem a caminar, per prats d'herba baixa, el que ens permet seguir el camí, que puja bastant recte, o bé anar fent ziga-zagues i aixis fer la pujada més fàcil. Cada pocs metres ens aturem a contemplar la panoràmica, ja que com que pugem bastant rectes, la vista cada vegada es va ampliant més, sobretot cap el Sud. En menys d'una hora ja som al cim del Comanegra ( 1.557 m ) , molt bones vistes, menys cap el Nord, ja que el bosc de faig ens priva la visió. Continuem per la cresta de la carena en direcció Est i és molt curiós la diferència del substracte vegetal a banda i banda: a mà dreta ( Sud ) només prats, ni un arbre, a mà esquerra ( Nord ) un esplendorós bosc de faig. Després d'una forts baixada i la corresponent pujada, arribem al Puig de les Bruixes ( 1.390 ).

Continuem per la cresta, ara ja és baixada, fins les Collades, on girem en direcció Oest, cap on tenim el cotxe. Aquí el camí és poc transitat, té poc desnivell, seguint més o menys les corbes de nivell per sobre del cingle anomenat Roques de Malforat. Aquest camí acaba on es junta amb la pista de cotxes, exactament al Collet de l'Orri, on també surt un camí que baixa cap a Monars, camí que també sembla molt poc transitat.

Excursió fàcil, únicament amb una forta pujada, a l'inici i després ja és baixada i pla. Tot i ser un pic desconegut, val la pena fer una visita al Comanegra, per les bones vistes i per la tranquil·litat de que es disfruta i per acabar gaudirem d'un bon dinar a Rocabruna, on trobem dos bons restautants.


Distància: 8,4 km
Temps caminat: 3 h
Desnivell: 420 m
Dificultat: moderat