CONGOST DE FRAGUERAU

Aquest congost el forma el riu de Montsant al seu pas per Ulldemolins. És un congost que el conformen unes impressionants parets de roques calcàries, formacions iguals que les de Montserrat.
Ens arribem fins passada l'ermita de Sant Antoni amb el cotxe i el deixem en un gran espais habilitat per aparcament. Comencem a caminar direcció Est, per un camí senyalitzat com a GR 65.5 , de tan en tan travessant la pista asfaltada que arriba fins una captació d'aigua. Mirador de les Cadolles Fondes.

Ara el camí és més estret, però ben fresat, amb una exuberant vegetació que contrasta amb la part més alta de la serra on només hi ha roca, però al fins del congost hi ha un espès bosc de ribera. Seguim pel marge esquerra del riu fins que una senyalització ens indica que hem de travessar el riu per anar cap a l'ermita de Sant Bartomeu, si seguíssim el camí inicial, sensa desviar-nos, arrivariam al pantà de Margalef i al poble. Passem pel pont penjant i anem pujant pel caminet. Hem caminat 1 hora i ja som a l'ermita de Sant Bartomeu. El camí continua pujant, per aquí no hi passa tanta gent, hi ha molta vegetació. Travessem per sota de una curiosa roca, enorme, sembla una balma i ara el paisatge es va obrint, anem sortint, poc a poc, del congost. El camí s'enfila per anat a trobar la carretera, des d'on ens podríem dirigir cap a Ulldemolins o continuar per alguna de les rutes ( per exemple continuar seguint el GR 65.5 fins a Margalef) però nosaltres volem seguir una mica la carena i baixar cap el fons de la vall per un grau.

El camí de baixada és bastant delicat, primer es pasa per uns trams de carena estrets, amb barranc a cada costat, després al grau hi han passos molt estrets, amb el terra sorrenc i pedres que et fan relliscar i amb barrancs cada dos per tres.
Finalment arribem al fons de la vall, al riu Montsant, al punt on hi ha una casa deshabitada: Mas del Soleràs. Reprenem el camí que segueix el riu i que no abandonarem perquè ens retornarà al punt d'inici.
Excursió molt maca, val la pena visitar el Congost de Fraguerau. El tram des de la carretera ( La Venta) fins el Mas Soleràs és perdedor ( hi han moltes fites), delicat i no aconsellable per a persones que no siguin uns bons coneixedors i practicants de la muntanya.





Distància: 19 Km
Temps caminat: 5 h 30 min
Desnivell: 620 m
Dificultat: dificil
      

SANTUARI DEL FAR des de Les Planes d'Hostoles

La impressionant cinglera del Far, visible des de molts punts de Girona i Barcelona, te l'accés més fàcil per la carretera asfaltada, però per arribar-hi a peu cal pujar per alguns del graus, camins accessibles per a tothom, només cal tenir una bona forma física, ja que el desnivell és considerable.
Sortim de les Planes d'Hostoles cap a la masia de la Xoriguera, pista en bones condicions. A partir de la masia anem per camins senyalitzats, però que a vegades son perdedors, hi passa molt poca gent.

La  pujada més directa és pel Grau de Santa Anna, però nosaltres anem a buscar el següent grau. En unes dues hores i mitja ja som al magnífic mirador del Far. Restaurant amb bon menú per fer el dinar.
La tornada la fem pel grau de Santa Anna, seguim les indicacions per veure els dos roures monumentals, magnífics exemplar, sobretot l'anomenat Roure de la Xoriguera.
La caminada és molt interessant, però el desnivell és considerable, cal una bona forma física.



Distància: 15 km
Temps caminat: 4h 30 min
Desnivell: 870 m
Dificultat: moderat

Can Xoriguer

lliri de neu

Roure de Can Xoriguer

LA PALMA, la Isla Bonita

Potser l'eslògan propagandístic és una mica exagerat, però el que vertaderament és aquesta illa es el país dels senderistes. La illa té uns paisatges volcànics molt macos,a vegades feréstecs i sensa vegetació i en altres llocs amb uns boscos esplèndids, com els de la laurisilva.
Les administracions de la illa han fomentat el turisme de natura, han potenciat les rutes, arreglat i marcat els camins i to això ara ho gaudim els amants de la natura i de caminar que visitem la illa, a més cuiden molt l'entorn, tant a les ciutats com al camp està tot molt net i cuidat.

Nosaltres hem estat una setmana allotjats en uns apartaments de Santa Cruz de La Palma i després d'aquesta experiència crec que el millor és allotjar-se quatre dies a la costa Est i quatre a la costa Oest, d'aquesta manera t'evites desplaçaments llargs i farragosos cada dia.
Les excursions que hem fet han estat les que ens ha explicat i detallat mol bé la noia de la oficina d'informació de Los Cancajos, absolutament recomanable passar-se per aquesta o altra oficina d'informació per posar-se al dia dels camins i trajectes que volguem fer.

LAS TRICIAS

Per començar varem triar una excursió curta, al Nord-Est de la illa, i d'aquesta manera ens aniríem fent una idea de la illa. Varem trigar més a arribar a l'inici de la ruta que a fer la ruta en si, la carretera del Nord és la que té més curves de tota la illa. Una cosa a destacar de la ruta son els preciosos dragos que hi ha, unes relíquies.

Powered by Wikiloc

LA CALDERA DE TABURIENTE

Aquesta és una de les excursions estrella: ficar-se a l'interior de la Caldera  Seguint les instruccions de la noia de l'oficina d'informació, varem anar fins el parking i allà amb taxi cap a munt fins el mirador de Los Brecitos, a partir d'aquest punt tot baixada fins al centre d'informació situat a l'interior de la Caldera.
   

CUBO DE LA GALGA

Canvi de paisatge, avui caminada per un bosc espès i humit, la laurisilva, típic de les Canàries. Falgueres grandioses.

LOS CANARIOS-VOLCÀ DE TENEGUIA-EL FARO

Paisatge volcànic pur i dur, aquest és l'últim volcà que ha erupcionat aquí. La ruta és tota de baixada.

ROQUE DE LOS MUCHACHOS-PICO DE LA NIEVE

Visitem l'espectacular centre científic del Roque de los Muchachos, ens expliquen molt bé la tasca que hi fan i ens permeten entrar en un dels observatoris.
Tenim un dia molt despejat, la qual cosa ens permet veure les illes més properes i el Teide, vistes espectaculars. A continuació seguim el camí que va per la cresta de la Caldera, fins el pic de La Nieve, preciosa la caminada.

al fons el Teide

LOS TILOS

Caminada per una sequia, passant per 13 túnels, en un dels quals queia tanta aigua que has d'anar ben equipat per no empaparte, finalment s'arriba al naixement del riu i a partir d'allà 1.000 metres de baixada fins el centre d'informació. Última caminada, bona cloenda.