dijous, 23 d’agost del 2018

GR 11: DE IRUN A OCHAGAVIA, 7 dies de caminada

Durant 7 dies hem caminat pel GR 11 des del seu inici al Cantàbric, set etapes que ens han portat des d'Irun fins a Ochagavia.

Irun-Bera de Bidasoa

Iniciem la caminada a la ciutat d'Irun, on arribem amb el tren i tot seguit anem a buscar el riu Bidasoa que seguim pel seu marge esquerra fins Bera de Bidasoa. Etapa completament plana, sense cap dificultat. El recorregut "oficial" del GR11 passa per la muntanya, fent una gran volta i amb continus tobogans, en canvi aquest recorregut és molt més fàcil, sobretot és una bona elecció si el fem com a primera etapa.

Bera de Bidasoa-Etxalar

Avui l'etapa l'acabarem a Etxalar, no a Elizondo com marquen les guies i es que l'etapa completa és molt llarga i amb molt de desnivell, per tant una vegada arribats al Coll de Lizarrieta, frontera Espanya-França i on hi ha dos bars i un refugi, girem en direcció Sud i ens dirigim cap a Etxalar per una forta baixada. L'etapa d'avui ha estat bastant exigent ja que només sortir de Bera el camí és tot pujada, amb un total de desnivell de 600  metres per 15 km de recorregut.

Etxalar-Elizondo

Etapa bastant llarga, amb una primera meitat tot de pujada, després petits turonets i a continuació forta baixada fins Elizondo, bonic poble navarrès.

Elizondo-Urkiaga

Etapa llarga, molt maca i amb fort desnivell: 1.100 m , ha estat pràcticament tota l'etapa en pujada sostinguda. El problema d'aquesta etapa es que és difícil buscar un lloc per acabar-la i el que es sol fer és, una vegada arribats al coll de Urkiaga, ja tenir aparaulat un taxi perque et porti fins algun poble proper on hi hagi allotjament, taxi que solen oferir de forma gratuïta els pocs hotels de la zona. Nosaltres ens allotjarem a Eugi, hotel Etxeberri, recomanable.

Urkiaga-Burguete

Bonica etapa, amb fort desnivell, ja que en lloc de seguir la carena de les muntanyes, et fan baixar fins Sorogain, on hi ha un alberg, per després pujar per una forta pendent i travessar la serra per arribar a Burguete.

Burguete-Hiriberri

Etapa agradable, amb continus tobogans, fins que encarem la baixada a Orbara, pendent molt forta i una vegada al poble, toca pujar cap a Hiriberri.

Hiriberri-Ochagavia

Recorregut molt maco per la Serra de Abodi, planer i sense arbres en la part més alta. Al pic de Abodi varem tenir un temporal de vent d'allò més fort i a més amb una boira molt espesa que no permetia veure el camí, sort dels petits pals col·locats estratègicament i també d'anar amb el GPS, absolutament recomanable aquesta eina.
Al poble d'Ochagavia varem acabar la nostra caminada. Aquest tram del GR 11 no és d'alta muntanya, però son continus tobogans, per contra te l'avantatge de poder escurçar/allargar les etapes ja que passa per molts nuclis urbans.
















 

dimecres, 1 d’agost del 2018

MARXA NOCTURNA DE SANT CEBRIÀ DE VALLALTA

Com cada any, l'associació d'ADF de la zona de Vallalta organitzen aquesta marxa nocturna per les rodalies de Sant Cebrià. Els participants estem quasi en família i és que les dates no acompanyen a fer masses esforços a l'aire lliure.

Iniciem la caminada a continuació de la vintena de corredors, quan encara és clar, són les 8,45. La primera hora caminem per pista de terra, ampla, en bon estat i bona visibilitat. A les principals cruïlles hi han voluntaris de Protecció Civil per si hi ha algun problema i a la vegada indicar el camí correcte. A l'alçada del Coll de l'Era d'en Mora, deixem la pista i agafem un corriol petit, amb marques fetes pels Escoltes de Calella, que també fan el manteniment d'aquest camí, FELICITATS per la feina que feu.
Continuem pujant i quan arribem al Collet de Sant Andreu ja és ben negra nit. Suposem que el grau d'humitat és molt alt, ja que tots anem amb la samarreta amarada de suor. Avituallament: aigua, taronges,... , i ànims dels voluntaris per continuar la caminada. Passem per l'Ermita de Sant Andreu, ara en reformes, ja que estava pràcticament derruïda.
A partir d'aquest punt i fins Sant Cebrià, la ruta és per pista ampla, amb trams de pendent i que amb el terra de sauló fa que es rellisqui, cal anar en comte i mirar on posem els peus.
Finalment arribem al Poliesportiu de Sant Cebrià, on ens espera un entrepà de botifarra i begudes que ens menjarem i repetirem, ens ha fet venir gana la caminada.

Distància: 12 km
Temps caminat: 2 h 45 min
Desnivell: 400
Dificultat: fàcil