L'ESTARTIT CALA PEDROSA

Amb les impresionants vistes de les Medes al davant, ens anem enfilant cap a la part alta de l'Estartit per dirigir-nos cap a la cala Pedrosa pel camí de ronda.
En aquesta zona, el camí de ronda passa per la part alta de la cinglera i si es vol visitar les cales, caldrà baixar-hi expresament, a mes el camí és molt pedregós, roca calcària que fa que el caminar sigui dificultos i cal portar un bon calçat.

Pugem i baixem per aquest paissatges pelats, amb vegetació de garriga i sol aspre. Baixar fins la Cala Pedrosa és més fàcil, ja que l'aproximació es fa per la llera de la riera i el camí és més bó i fresat. Dins la cala, el paissatge és molt maco, és una cala molt estreta, amb un illot davant, el que fa que l'aigua aquí estigui completament en calma. Sortim de la cala enfilant-nos cap el Nord, per un camí costerut que es dirigeix cap a la següent cala: Cala Ferriol. A la cruïlla de camins, girem cap el Sud, pista ampla i en bon estat, per aqui pasa el GR 92, i tornem cap a l'Estartit.
Excursió agradable, per paisatges típics d'aquesta zona de la Costa Brava: vegetació escasa, pocs arbres, terra molt pedregós i perill de forts vents. Si el dia acompanya, com ha estat avui, val molt la pena recorrer aquests indrets.

Distància: 9 km 200 m
Temps caminat: 3 h
Desnivell: 416 m
Dificultat: moderat

Powered by Wikiloc

SANT ESTEVE DE LLÉMENA. ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE BELL-LLOC

La vall del Llémena és un lloc ideal per fer-hi petites excursions, fàcils i solitàries, ja que no és un lloc tant conegut com la veïna Garrotxa.
Sortim del nucli urbà de Sant Esteve de llémena pel costat de la fàbrica d'empotits i ens endinsem al bosc per un camí ben fresat. Cal sebyalar que tota la ruta està molt ben indicada, amb pals molt nous a les cruïlles. Anem fins una font a 100 metres del camí i continuem pujant, suaument per dins el bosc. En uns 40 minuts arribem a les restes de l'ermita de la Mare de Déu de Bell-lloc, la teulada està derruida, només queda l'àpside i les parets laterals, sembla que es vol restaurar, però a hores d'ara l'estat de l'ermita és ruinós.
Continuem el camí fins l'ermita de Sant Cebrià, aquesta en més bon estat. Des d'aquest punt les vistes a la vall del Llémena, que ens queda per sota, son molt bones.
Refem el camí per dirigir-nos a la masia/hotel rural de Siubés. Aquesta enorme masia està perfectament restaurada per allotjar-hi l'hotel i restaurant. Avui estan de vacances i no podrem entrar-hi.
Refem uns 400 metres de camí per agafar el corriols que ens portarà fins la Roca del Barret i seguidament el poble de Sant Esteve. La roca és una curiositat que trobem a uns 100 metres del camí principal, ens hi podem acostar, però és precindible.
L'aproximació al poble es fa per la zona d'acampada municipal, gestionada pel municipi de Sant Aniol i disponible per a grups i centres d'esplai, és una zona ben maca.
Acabem l'excursió amb un bon dinar a ca l'Arnau, a Granollers de Rocacorba.

Distància: 6 km 300 m
Temps caminat: 2 h 30 min
Desnivell: 245 m
Dificultat: fàcil

Powered by Wikiloc

3 NITS DE TORB I 1 CAP D'ANY

Molt bona feina de recerca la que ha fet l'autor: en Jordi Cruz. Ens relata el que va passar per Cap d'Any del 2000 al Pirineu Oriental. Una tempesta de torb amb una intensitat mai vista, va fer que es trobessin atrapats uns quants muntanyencs i escaladors per la zona del Ripollès i Alta Ribagorça, amb el desenllaç fatal de la mort de 8 persones i varies ferides.
Llibre recomanable per a tots els que anem a la muntanya, per que ens adonem de la importància de mirar i fer cas de les previsions meteorològiques. A més, avui en dia les previsions son molt més acurades i el Servei Meteorològic de Catalunya te una secció específica per la previsió a muntanya.

PONT DE L'AFRAU. SOLSONA

Prop de Solsona, encara que ja en terme municipal de Lladurs, es troba el pont de l'Afrau. Data del 1779, el formen 6 grans arcades, i la central té 35 metres d'alçada i 14 metres de llum. És una obra espectacular, al mig del bosc, en un indret feréstec. Actualment està en desús. Va ser construït per portar aigua a Solsona des de la Font de Lladurs i és una construcció tant resistent i ben feta, que tot i els anys que fa que es va construir està en perfectes condicions.
De sempre, ha estat un bon lloc per arribar-hi des de Solsona fent una bonica excursió per la llera del riu Negre.

Distància: 9,5 km
Temps caminat: 2 h 30 min
Desnivell: 137
Dificultat: fàcil

CASTELL DE SANT MIQUEL des de CELRÀ

El Castell de Sant Miquel, al massís de Les Gavarres, és terme municipal de Girona, si pot arribar fàcilment a peu des d'aquesta ciutat o bé des de Celrà. Nosaltres farem l'excursió sortint de Celrà per poder visitar també alguna de les mines de la zona.
Matí fresquet, amb un sol encara espantat, però ideal per caminar. Després d'admirar la majestuositat de la Fàbrica Pagans, ens dirigim cap el nucli antic de Celrà i pugem cap a la Torre Desvern, ara en restauració. Davant l'edifici hi ha una alzina monumental. Continuem cap el Castell de Celrà, propietat privada, no visitable.

Girem cap a l'Oest per passar per Cal Rei Vinyes, magnífic exemplar de masia. Ara el camí ja va en direcció Sud, passant per varies masies fins que deixem la pista asfaltada i es converteix en pista de terra, en prefecte estat.
La pujada és suau, primer per una zona ombrívola i després ja al solei, la pista va fent pronunciades curves fins ajuntar-se amb la que ve per la carena.  Un kilòmetre més i ja som a la Muntanya de Sant Miquel, on hi ha les restes del Castell de Sant Miquel. És possible pujar dalt de la torre principal, on podem gaudir de unes vistes molt bones.
La baixada la fem pel camí de la carena, fins trobar el trencall que va cap a les mines Victòria, baixada forta seguint el curs del Torrent de les Mines. La primera mina que trobem està barrada per una reixa, més endavant trobem la segona mina, però és una forta de pocs més de 5 metres de fondària. La veritat és que no val la pena donar aquesta volta si només es vol veure les mines. Continuem per la pista, ara ens trobem ja a la Vall de Sant Daniel. Com que hem baixat molt, si volem arribar a Celrà per camins de muntanya hem de pujar per la Muntanya del Congost. l'Altra alternativa és baixar fins la carretera i fer el kilòmetre i mig que ens falta fins el poble. Optem aquesta segona opció i vigilant l'intens tràfic d'aquesta carretera, anem fins Celrà.
No podem visitar per dins la fàbrica, ja que tant el Centre Cívic com la biblioteca que allotge estan tancats, només podem admirar per fora aquest bonic i ben restaurat edifici  modernista.
Excursió molt recomanable, fàcil i apta per a tothom. Per una altra ocasió farem la travessa de Celrà a Girona, o a l'inrevés. Per contra, la visita a les mines es completament prescindible.
Eviteu fer l'últim tram per la carretera, tal i com hem fet nosaltres.

Distància: 12,7 km
Temps caminat; 3 h 30 min
Desnivell: 380 m
Dificultat: fàcil

SANT MIQUEL DE LES FORMIGUES

Aquest cim, té el nom oficial de Sant Miquel de Solterra, però popularment és conegut com de les Formigues.
Situat al bell mig de les Guilleries, és un cim que sorprent per les magnífiques vistes, visió perfecta en 360º . L'aproximació més fàcil és des de Sant  Hilari Sacalm, Cal agafar la carretera que va a l'urbanització de Cal Sastre i seguir per la pista del castell de Vilavèquia uns 2 km, fins prop de la casa de Can Calabrés.
 Des d'aquest punt surten varies pistes, una és la marcada com a GR 83, que és la que seguirem. El camí baixa fins el fondal del Torrent de la Font del Gavatx, zona molt humida i amb la típica vegetació de ribera.

El camí continua pujant suaument, la pista es força bona i poc a poc es va guanyant alçada. Passem per sota dels enormes cables de la MAT, fa respecte aquesta línia elèctrica i  ja som sota el Puig Sa Cadires, que ens queda a l'esquerra. Aqui hi ha la font Saguarda, punt on deixem la pista ( hi transiten cotxes ) i agafem un caminet, a ma esquerra, que ens portarà fins el cim. Aquesta camí va rodejant el cim, passa per l'Est, i quan som més al Nord del cim, el camí gira cap el Sud per fer una forta pujada i arribar dalt Sant Miquel de les Formigues. Ens hi quedem una bona estona, gaudint de les vistes i del sol d'hivern, no hi ha ni calitxa ni cap impediment visual típic de l'hivern.
La baixada la fem pel costat Oest. El camí baixa en una pendent molt pronunciada, cal anar amb molt de compte. Per aquest costat hi passa poca gent i en alguns trams es perd el camí, el GPS ens salva. Quan arribem a les restes de la masia del Borrel, ja trobem la pista que agafem per baixar fins la font de la Formiga i el Salt de Sant Martí. A partir d'aquí seguim, en direcció Sud, el Torrent de la Font del Gavatx, fins on hem deixat els cotxes.
Excursió curta i molt recomanable, pels boscos i sobretot per la vista des del cim de Sant Miquel. La baixada és millor fer-la pel mateix lloc de pujada o semblant, el camí que varem escollir nosaltres té un desnivell considerable i és una mica perdedor pel fet de ser poc transitat.

Distància: 10.3 km
Temps caminat: 4 h
Desnivell: 478 m
Dificultat: mitjana