Aquesta vegada ens em acostat a la zona de La Mussara per fer un recorregut pels llocs més emblemàtics d'aquesta Serra. Per la carretera de Valls-Alcover-Mont·ral ens arribem fins el refugi de La Mussara, on deixem el cotxe i comencem a caminar. Per aquí passem diferents itineraris, GRs i PRs, senyalitzats amb els diferents colors. Cal tenir més o menys clars l'itinerari, ja que l'excés de senyals i marques pot portar a confusió. Per zona planera caminem fins arribar prop del Mas dels Frares, el veiem sota nostra, ara baixem en forta pendent, travessem la carretera i continuem baixant fins la llera del riu. Ara es tracta d'anar seguint els camins que ens portaran als diferents gorgs: primer l'espectacular gorg del Mas dels Frares, després al Gorguet,... . Aquesta temporada, primavera del 2018, baixa molt poca aigua i és que per aquesta zona a plogut molt poc, segons ens comenten la gent d'aquí. Aquesta manca d'aigua fa que els gorgs i els rius no es vegin tan macos. Com més anem baixant, el cabal del riu va augmentant. El camí per aquí és fàcil de seguir, tota l'estona va pujant i baixant, seguint la corren del riu i a més està ben marcat.
Arribats a les ruïnes del Molí de l'Esquirola, nosaltres agafem la pista en direcció Nord, és el barranc de La Gritella, això ens representa fer bastanta volta per arribar a La Febró, passant per bonics espadats i gorges. Si es vol escurçar, cal seguir la llera del Riu Siurana, que ens portarà fins el nucli urbà de la Febró. Parada i fonda en aquest poble, per agafar forces i continuar la caminada, ara en forta pujada.
La nostra idea és visitar els anomenat Avencs de la Febró. Ens costa una mica trobar el camí d'entrada a l'escletxa dels avencs. Recorrem tota la llarga d'aquesta escletxa, bocabadats, admirant les altes parets. i ens fiquem a la cova, fins la gran sala, espectacular. Sortim i anem la buscar les escales de ferro que clavades a la paret permeten salvar els 30 metres de desnivell i sortir fora, però com que no portem ni cordes ni material per assegurar-nos, decidim buscar la sortida alternativa, que és una escletxa molt estreta, no sembla que s'hi pugui passar, però és possible, i per aquó sortim fora, pugem una mica més i ja som dalt de tot de l'escletxa, des d'aquest punt no sembla que hi hagi aquest enorme forat sota nostre.
Per tornar cap al refugi de la Mussara, ara ja és tot pla i per cam´ñi ben marcat. Nosaltres ens desviem una mica per visitar el Pou de neu del Mas del Pou, un gran forat, vora les ruïnes del mas. Continuem el camí i en uns 20 minuts ja som al refugi, fem un café i parlem amb el guarda, comentem la poca aigua que hi ha pels rius i es que fa dos anys que hi ha sequera per la zona, una pena, a veure si aquesta primavera plou una mica més.
Ens en tornem cap a casa contents per la magnífica excursió que hem fet, una zona preciosa, amb uns racons espectaculars, com aquest de la cova de la Mussara.
Distància: 21,5 Km
Temps caminat: 6 h
Desnivell: 950
Dificultat: moderat
