dilluns, 26 de març del 2018

EL MONTNEGRE, RIERA D'OLZINELLES

Tant a la vessant del Maresme com a la vessant del Vallés, el Montnegre es caracteritza pels espesos boscos, amb una exuberant i variada vegetació. Per contra, els torrents i rieres que recorren la serra, no sempre porten aigua, són estacionals i quan plou molt fort, les rieres baixen amb força i poden fer mal.

Avui seguirem el recorregut de la Riera d'Olzinelles, fins a Ca l'Agustí. El recorregut és pràcticament pla, passa per camps de cultiu (ara n'hi ha ben pocs) i per zona de plantacions de plataners, molt abundants i ben formats. Una vegada a Ca l'Agustí, com a nota curiosa veiem que el propietari ha posat una canalització des de la font situada a l'interior de la seva propietat, fins fora la porta i d'aquesta manera la gent podem veure de l'aigua d'aquesta font que diuen és molt bona.
Des de Ca l'Agustí ens endinsem pels boscos del Montnegre, per allargar una mica la caminada. Anem en direcció a Sant Martí, però no pensem arribar-hi, se'ns feria tard. Ja de tornada a la masia de Ca l'Agustí, seguim pel marge dret del Torrent d'Olzinelles, camí agradable i distret. Prop de Can Valls, ens desviem per visitar la Font de l'Aranyal, situada en un racó molt ombrívol. Passem pel bonic cedre de Can Valls i per la filera de plataners. A la cruïlla amb la carretera, anem a veure els curiosos Forns de Pega de Can Valls. Des d'aquí, tornem pel mateix camí per on hem pujat i en menys d'una hora ja som al cotxe. Ara cap a la Batllòria per dinar al restaurant l'Estanc i després farem cap al Monument a Ramon Berenguer II, curiós i instructiu.

Aquesta passejada és assequible per tothom, es por allargat o escurçar a voluntat i quan fa calor és ideal.

Distància: 19,5 Km
Temps caminat: 4 h 30 min
Desnivell: 470 m
Dificultat: fàcil


Powered by Wikiloc










Font de l'Aranyal





Forns de Pega de Can Valls


Monument a Ramon Berenguer II

dilluns, 19 de març del 2018

CASTELL DE REQUESENS, PER LA RIERA D'ANYET

Avui anem al Paratge Natural de l'Albera, concretament al Castell de Requesens. Tota la vesant de la Serra de l'Albera que queda per damunt de Cantallops, està formada per boscos mediterranis, on predomina l'alzina surera i el sotabosc és molt espès, amb molta vegetació. Aquesta massa boscosa contrasta amb altres indrets de la mateixa serra, on el bosc quasi ha desaparegut, per l'acció de l'home i sobretot els incendis.
Des del centre del poble de Cantallops, seguim els senyals del Castell de Requesens. La pista és de terra, però esta en bon estat, qualsevol vehicle hi pot circular sense problemes. Al Coll de Medàs deixem el cotxe i comencem a caminar, aquí hi han pals indicadors dels diferents camins que trobem, també estan indicats alguns dòlmens que hi ha a les rodalies. Nosaltres anem per un camí estret que es dirigeix en sentit Sud-Est, l'anem seguin més o menys durant 1 km i ara ja hauríem de girar cal a Nord-Est, però ens topem amb una tanca, posada recentment, és molt nova, que ens barra el pas i en la qual hi ha un cartell que posa: "prohibido el paso. Zona militar". No ens queda més remei que anar seguint la tanca en direcció Nord, fins un punt on s'acaba de cop, ara podem baixar en direcció Nord-Est fins una pista ja més ampla i finalment trobem la pista principal que va de Sant Climent Sesebes fins al Castell de Requesens, la seguim un tros, fins arribar al pont anomenat Pas dels Mesclans, que creua la Riera d'Anyet, per on pujarem fins a la Serradora, ja sota el Castell de Requesens.

Per la riera d'Anyet sempre baixa aigua, molta o poca però sembla que sempre en baixa. Fa temps que per la riera es va marcar un recorregut a peu i encara conserva bastantes marques de color groc, però aquest itinerari el fa poca gent ja que està molt malmès i embardissat, en molts trossos es difícil distingir per on va la ruta. Nosaltres passem per on podem, a vegades és evident el camí, però altres hem se saltar de roca en roca, enfilar-nos per entre els arbres,...  . Durant el recorregut hi han varies basses, ideals per fer un bany a l'estiu. També veiem bastant llocs on sembla que hi ha camí per pujar i baixar de la pista cap a la riera, però si ens hi fixem més endevinem que són trajectes que fan els porca senglars per baixar a beure al riu, no son veritables camins on puguem passar nosaltres fàcilment.

Després d'unes dues horetes de caminar, l'espai es fa més ample i és que ja som quasi a la Serradora. Sortim a la ampla pista, hem acabat el recorregut per la riera, ha estat més divertit que fer el camí per aquesta pista.
Fem un tomb per la Reclosa de Requesens, racó maco, que ara estan fent tasques de manteniment per habilitar-lo com a passeig familiar, sense barreres.
Tornem a la pista i fem els dos kilòmetres i escaig que ens falten per arribar a La Cantina, on dinarem, ja que ara és obert cada dia, amanida i carn a la brasa.
Per tornar baixem pel corriol que va des de Requesens fins la pista que porta al castell, d'aquesta manera ens estalviem dos km de pista, no passarem per la font Rovellada i el Pantinador, ja hi hem passat de pujada, i ràpidament som al cotxe.

Aquest recorregut és divertit, però cal tenir en compte que no és un camí, es va seguint la llera de la riera, passant per on es pot i en alguns casos mullant-se els peus. Està tot bastant embardissat i a vegades es fa difícil passar per entre la vegetació.

Distància: 10 Km
Temps caminat: 4 hores
Desnivell: 270 m
Dificultat: fàcil

Powered by Wikiloc




















dilluns, 5 de març del 2018

VILAJUÏGA, RUTA MEGALÍTICA-SANT PERE DE RODES

La Serra de Rodes, la de Pau, la de l'Estela, estan plenes de monuments megalítics, principalment sepulcres. Tant l'Ajuntament de Vilajuïga com el de Pau han marcat uns itineraris que, sortint d'aquelles poblacions, permeten visitar un bon nombre d'aquests monuments. Cada monument té un plafó on es detalla l'època en que fou construït, mides,  curiositats,...  .

Deixem el cotxe a l'ampli aparcament que hi ha a l'entrada de Vilajuïga i comencem a caminar. Passem per davant l'antic balneari, que sembla que ara torna a funcionar, i ens dirigim cap a la Coma d'Infern. Ja de bon principi hi han indicacions de monuments, nosaltres però visitarem únicament els que estan en més bon estat, ja que n'hi ha tants que si els volem visitar tots ens durà massa temps. Anem pujant en un desnivell agradable, per boscos on es perfectament visible el mal que han fets els incendis durant molts anys, on ara només queda vegetació baixa i alguna alsina surera aïllada. Dolmen del Garrollar, en bon estat, la placa informativa destaca que ha servit de refugi de pastors i pagesos. Dolmen de la Talaia, possiblement aquest nom li van posar degut a les molt bones vistes que hi ha des d'aquí. Dolmen de la Carena, llegim que en aquest sepulcre, com també en alguns altres, s'hi va trobar ossos i algun estri de caçar i algun penjol.

Continuem la pujada, visitem algun sepulcre més i quan el camí es troba amb la carretera que puja a Sant Pere de Rodes, al revolt hi ha les anomenades Inscultures de Carena, que son uns signes gravats a les pedres i que també son megalítics. Aquí és una cruïlla de camins, es pot agafar una altra ruta per visitar més monuments megalítics i que acaba al poble de Pau. Una altra ruta és pujar cap al Monestir de Sant Pere de Rodes, que és la que farem nosaltres. Continuant per aquest camí, en alguns punts veiem petits cartells d'una ruta que desconeixia'm: Ruta dels 4 refugis de Tramuntana, ruta que han marcat el Centre Excursionista Empordanés i que va de Roses a Albanyà, passant per 4 refugis de muntanya, una ruta força interessant.
Passem pel Dolmen de la Creu Blanca i de seguida arribem a Mas Ventós, avui el centre d'informació, situat a la masia, és tancat. Des d'aquí, en 15 minuts s'arriba a l'ermita de Santa Elena, majestuosa i molt ben reconstruïda, però que cap de nosaltres l'ha pogut visitar per dins, sempre està tancada. Uns 15 minuts més de caminada i ja som a Sant Pere de Rodes. Avui no visitarem l'interior del magnífic Monestir, gaudirem de l'entorn i com que fa bastant vent, tampoc pujarem fins al castell de Verdera.

Després de gaudir de les excel·lents vistes i com que és bastant aviat, decidim baixar fins a Vilajuïga per dinar allà. Fem el camí de tornada bastant ràpids, en menys de 90 minuts ja som altra vegada al cotxe. Ara toca decidir on recuperar forces i algú proposa Can Batlle a Garriguella, elecció que tots acceptem, molt bon restaurant, amb una acurada cuina del país, bons vins i excel·lent servei, no podem demanar més.

Salut i bones rutes

Distància: 15,5 Km
Temps caminat: 4 h 30 min.
Desnivell: 550 m.
Dificultat: fàcil


Powered by Wikiloc





Inscultures