LLAC DE COLOMERS, des de Banhs de Tredòs

L'excursió a l'estany de Colomers és una de les moltes activitats de natura que es poden fer a la Vall d'Aran, és una excursió molt maca, amb unes magnífiques vistes i si es fa fora de la temporada d'estiu, per els que no volen caminar tant és permès pujar uns 4 km més des de Banhs de Tredòs.

Deixem el cotxe a l'aparcament de Banhs de Tredòs i seguim el caminet que va pel costat dret de l'Arriu d'Aiguamòg, va pujant suau, pel bosc i a l'alçada de la Cabana deth Vertedèro hi ha un bonic salt, fotos i continuem.El riu baixa amb força, hi ha molta aigua per tot arreu, passem uns prats extensos, ara convertits en aiguamolls, també hi ha alguna passera de fusta per travessar els rierols. Arribats a la cota 1978, el camí creue la pista dels cotxes i s'enfila per una forta pendent. És en aquest punt on ara es pot arribar amb el cotxe particular. Hi ha una caseta d'informació, ara tancada.

Un pal indicador de la ruta senyala que fins el refugi hi ha uns 2 km i 1 hora de camí, crec que és una mica exagerat. Fem el primer tros, que és tot pujada i de seguida arribem a uns plans anomenats Planbòles dera Llòsa, aiguamolls que es passen fàcilment per unes fustes ben col·locades. Travessem el riu per un pont, forta pujada i ja som a la presa de l'estany Major de Colomèrs, en total uns 40 minuts des de la carretera.
L'estany està completament ple d'aigua, surt pel sobreeixidor. Vistes magnífiques de l'entorn, amb el Port de Colomers al fons, et venen ganes d'anar-hi i passar a Aigües Tortes.
Després de descansar una mica, beure i fer un mos, ens en tornem per on hem vingut. Baixem ràpid, el que possibilitarà anar a dinar a algun poble de la zona: Salardú, Unha,...  .
A Vielha, ens donem un tomb per la sabateria més antiga ( ara a punt de tancar ), on encara exposen en un raconet, botes de muntanya de fa molts anys.
Ja de tornada cap a casa, a la Pobla de Segur parem a la licoreria Portet per comprar una botella de ratafia dels Raier" la millor del món".

Distància: 10,7 km
Temps caminat: 3 h 30 min.
Desnivell: 380 m
Dificultat: fàcil

sabateria a Vielha

Licoreria Portet, La Pobla de Segur. Ratafia dels Raiers.

CENTRAL HIDROELÈCTRICA DE TAVASCAN

Gràcies a un acord entre l'ajuntament de Tavascan i Endesa, és possible fer una visita a aquesta espectacular central hidroelèctrica i és espectacular i singular perquè està excavada a la roca, exactament sota el Pic de Guerón.
Al final del poble de Tavascan, per la pista que ens portaria al Pla de Boavi, veiem a mà esquerra les instal·lacions de la subcentral elèctrica, amb els transformadors i les línies elèctriques que surten d'aquell punt, però no es veu cap senyal dels generadors ni de tuberíes de conducció d'aigua, ni de salts d'aigua,... , i és perquè les tres turbines que produeixen l'electricitat d'aquesta central es troben a l'interior de la muntanya.

La visita guiada comença al Centre d'Interpretació de l'Aigua, on el guia ens fa una introducció a les obres del complexe de Tavascan, després ens passen un vídeo força interessant i finalment podem mirar els panells on hi han mapes i fotos, explicacions de les obres i de les centrals, referencies als impactes obre el territori,... .
El complexe el formen 3 centrals hidroelèctriques: Llavorsí, Montamara i Tavascan, que funcionen gracies a la xarxa de tuberies subterrànies interconnectades entre elles i que en total representen més de 70 km de canonades, una impressionant xarxa de túnels.

A continuació d'aquestes interessants explicacions, ens dirigim cap a central. Entrem per una gran portalada, situada just al costat de la subcentral elèctrica,  i ja veiem el llarg túnel ( 500 m ) que arriba fins la sala amb les tres turbines. Per aquest túnel hi passen camions de gran tonatge, és molt ampli. Arribats a la sala de les turbines, primer se'ns explica com actuar en cas d'emergència i a continuació ja passem a la sala, on hi han panells explicatius, un parell de turbines Pelton en exposició, on es veu el desgast produït per l'aigua. Per una obertura de uns 4x4 m al terra , es veu l'estructura del generador, situat per sota nostre, en varis metres de fondaria. Ens expliquen que en total la caverna té una alçaria equivalent a 11 plantes. Passem a la sala anexa i veiem l'enorme canonada que porta l'aigua des del llac de Romedo i quan està quasi a la vertical de la central, té un salt de uns 900 m amb una llargària de 1.400 m. La canonada i l'escala annexa es perden de vista per sobre dels nostres caps.
Aquesta central és la única visitable del complex, les altres central són la de Llavorsí, que funciona amb l'aigua provinent del pantà de Tavascan i la de Montamara que funciona amb aigua portada del Llac de Romedo. Veient sobre els mapes i dibuixos tota la xarxa de tuberies i canals, és compren millor les extraordinàries dimensions de l'obra.
Refem el camí i ens dirigim cap a l'exterior, on s'està millor que a la galeria ja que a l'interior la temperatura és fresqueta ( potser 15-17 ºC) i la humitat alta.
I aquí finalitza la visita guiada, visita molt didàctica i comprensible, doncs encara que ens donen moltes dades tècniques de la Central: potencia, presió, cabal,... , si no estem avesats a aquestes dades igualment gaudirem d'aquesta important obra d'enginyeria.
Per fer la visita, cal reservar, és pagada i màxim 14 persones per visita ( és el número d'equips d'emergència que tenen dins la central).
Informació de la central aquí .
   

BALANDRAU, des del Collet de la Gralla

Fàcil excursió pel Prirneu Ripollés. Una vegada som a Tregurà de Dalt, continuem per la pista que va fins a Ribes de Freser, el primer kilòmetre és pista asfaltada, però després és una pista de muntanya en bastant mal estat, molta pedra i xaragalls provocats per l'aigua. En uns 5 ó 6 km arribem al Collet de la Gralla. Comencem a caminar en direcció E-NE per un camí ample i amb la vista al fons del cim del Balandrau. Passem per bonics prats on pasten vaques, .es la Solana de Fontlletera, anem pujant suau i sostingudament, fins que arribem al Coll dels Tres Pics. Bones vistes: cap el forat de Coma de Vaca, Coll de la Marrana i Bastiment i Puigmal.

Des d'aquest punt, si seguíssim recte aniriam directes al Coll de la Marrana, nosaltres girem en direcció Est, cap el pic de Trespics i finalment la pujada al Balandrau 2.585 m . Les vistes són magnífiques i a més el dia hi acompanye, la visió cap els cims del Pirineu és perfecta, cap a la Catalunya Central està una mica entorbolida, tot i aixís és distingeix Cabrera, el Montseny, Montserrat.
La Tornada la realitzem pel mateix camí, és el més curt i volem ser a dinar aviat. No ens quedem a la Fonda Rigà de Tregurà de Dalt, es menja molt bé però una mica caret i no fan menú diari, doncs cap a Camprodon. Mengem a Can Xicoy, restaurant desconegut per nosaltres, però que ens ha agradat, menjar bó i menú a preu ajustat, com que no està situat al centre del poble, fan millors condicions.
L'excursió al cim del Balandrau es pot fer tot l'any, a l'estiu és una agradable caminada, calor perquè no hi ha ombra. A l'hivern amb neu es pot fer amb raquetes o esquís.

Distància: 10 km
Temps Caminat: 3 h 30 min.
Desnivell: 620 m
Dificultat: fàcil

panoràmica de 180 graus

RIERA DE GUALBA

Avui anem a la zona del Montseny, concretament a Gualba, per pujar i baixar per la riera, ja que esperem hi hagi bastanta aigua degut a les últimes pluges.

Anem en cotxe per la pista que puja a Can Prat i aparquem abans d'arribar al Coll de Canyelles, ja que els propietaris de Can Prat no volen que aparquis prop de casa seva. Comencem a caminar per la pista, passem per sota Can Prat i continuem per la ampla pista, amb magífiques vistes de la Vall de Gualba, bonic bosc de sureres, algunes monumentals com l'anomenada suro de la pedra, preciós exemplar. Ja una mica més endavant s'acaba la pista i hem d'agafar un corriols que segueix la Riera de Gualba per la dreta, forta pujada pel corriol bastant descompost, hi passa poca gent, arribem a la Central de Dalt, central elèctrica en funcionament.

Des de la central elèctrica hi ha una pista que porta al pantà de Santa Fé, pista que fan servir els treballadors de manteniment de la petita central elèctrica. Continuem per aquesta pista, però ens entretenim buscant bolets i hem de girar cua abans d'arribar al pantà. Baixem i una vegada a la central elèctrica anem per un corriols que passa pel costat esquerra de la Riera de Gualba. Arribem a la Creu Petita indret espectacular, per sobre del Gorg Negre i just davant sobre una roca tenim la Creu Gran. Baixem fins el Gorg Negre per admirar l'entors, l'aigua està bastant bruta i no ens mullen ni els peus. Continuem el camí, ara per la llera de la riera, en varies ocasions hem de saltar per les pedres per evitar l'aigua i finalment arribem on comença la pista. Continuem cap a Can Prat i una mica més endavant el cotxe.

La Riera de Gualba és un indret amb molta vegetació, bastant agrests i amb fort desnivell. La nostra excursió ha estat lineal, però hi ha la opció de fer una circular, pujar per la riera de Gualba per visitar els Gorgs i baixar pel Torrent de Can Berenguer, d'aquesta manera gaudeixes més d'aquesta magnífica zona. Queda pendent per una altra ocasió.

Distància: 11 km
Temps caminat: 3 h 30 min.
Desnivell: 511 m.
Dificultat: moderada

COPENHAGE, visita de cap de setmana a la capital danesa

La capital de Dinamarca és una ciutat moderna, on destaque el disseny perceptible per tots els racons. Per contra és una ciutat molt cara, sinó la més cara d'Europa.

Des de Barcelona hi han vols amb les principals companyes low cost, nosaltres a l'anada ho varem fer amb Vueling i la tornada amb Norwegian, d'aquesta manera varem aprofitar més els dies.

Que la ciutat és molt cara ja ho comprovem al buscar allotjament: hotels normals a preus desorbitats, com no hem vist enlloc més d'Europa i els que són una mica més econòmics ( no molt ) són hotelets amb habitacions compartides. Nosaltres optem per buscar un apartament, que no són més barats, però tens l'avantatge de poder fer-te el menjar. Escollim un apartament cèntric i la sorpresa és que al confirmar la reserva, et notifiquen que hi haurà un suplement per neteja: 124 euros, ¡¡ doncs si que cobren un bon sou les persones de la neteja a Dinamarca ¡¡.

El dia de l'arribada, ja instal·lats a l'apartament a mig matí, fem un vol per les rodalies, per situar-nos i localitzar llocs per comprar i menjar. Com que estem al centre de la ciutat, ho tenim tot a mà. Els carrer peatonals de la zona estan a petar de gent, avui és dissabte i fa bon temps. Aquests carrers estan plens de botigues i bars amb terrasses amb les corresponents estufes, molt ecològic tot plegat. Per la tarda ens acostem al parlament per pujar a la torre, visita gratuïta. Bones vistes de la ciutat. Passegem pels voltants fins al Diamant Negre que és la biblioteca, només podem entrar al bar, dissabte a la tarda és tancada, bonic edifici. Continuem pel canal i girem pel de l'esquerra, on hi han varis bars informals, fan menjar, molt xulo, haurem de tornar un altre dia. Aquí també hi han els embarcaments pels vaixells turístics, els que recorren els canals, ens informem dels horaris i preus, vindrem demà. Continuem la passejada cap el centre i arribem fins la Torre Rodona. En un parell d'hores hem voltat pel centre, no és molt gran i com que és completament pla i sense cotxes, el passeig és agradable, a més el dia acompanya.

Avui és diumenge i la ciutat està molt tranquil·la, a les 10 hi ha poca gent al carrer, només alguns turistes. Anem a l'embarcador per agafar la barca turística que fa un recorregut pels canals i port, durant 1 hora. El trajecte és interessant, et pots fer una idea molt general de com era antigament el port i ara contemplem els nous edificis que s'han construït a la zona. Acabat el recorregut en barca, anem pel camí peatonal que ressegueix els canals, fins on hi ha l'escultura de la Sireneta, moltíssima gent fent-se fotos. Refem el camí cap el centre, ara per l'antiga zona del castell i el palau reial, on veiem el canvi de guàrdia, molta gent, però te poc interès aquest espectacle. Avui els carrer estan molt més tranquils, les botigues tancades la gent als parcs gaudint del magnífic dia de sol. Dinem en una hamburgueseria que varem llegir era bona i el que mengem si que és molt bo.
Per la tarda ens acostem al parc Tívoli, molt maca la decoració i tots els jardins, però amb l'entrada sols pots passejar, ni un espectacle, car pel que ofereixen ( que es ben poca cosa). Ja ben entrada la tarda refresca, ens volem prendre alguna cosa en una terrassa molt maca que hi ha a la principal plaça, però fa fresca i ho deixem corre. vindrem quan faci millor temps.