FORAT MICÓ i SALT DEL MOLÍ

Aquesta excursió la varem fer cinc dies després d'unes fortes pluges i el riu i els boscos no podien estar més esplendorosos.
Anem fins a Sant Pere de Torelló, continuem per la carretera BV5224 fins passat el km 12 i just abans del pont anomenat Aterrat, que travessa el riu Ges, aparquem el cotxe. Comencem a caminar per l'ampla pista encimentada. Encara no hem fet 1 km que la pista travessa el riu. Normalment baixa poca aigua i es pot passar a peu pla, però avui en baixa molta i haurem de mollar-nos, així que a descalçar-se i travessem el riu. Això ho haurem de fer 4 vegades més, la cinquena podem passar sense descalçar-nos i fent equilibris.

El primer tram el paisatge és molt obert, amb camps cultivats i alguna masia. El camí segueix per la dreta del riu. Arribem a l'anomenat Forat Micó, estret pas delimitat en un costat pel Cingles de la Socarrada i per l'altre el Serrat dels Cristians Vells. L'indret és molt maco, intentem descobrir per on passa el camí que agafarem de baixada, per la banda del Cingles de la Socarrada, no veiem cap camí, sembla impossible que n'hi hagi algun. Continuem riu amunt i passem per la Reclosa del Forat Micó. La pista continua sent bona, fins que arribem a la masia de La Vall. Sembla habitada, o almenys a fan servir per guardar el bestiar, per aquí hi han cabres i un gos enorme que ens planta cara i ens barra el pas, fa por aquest gossot.
Ara toca passar per camins de muntanya. Trobem un treballador que fa tasques de manteniment del cablejat elèctric, talle branques d'arbres que podrien topar amb els fils. Ens creuem amb una pista que sembla arreglada per l'aprofitament dels boscos, fins que tenim ja al davant el Salt del Moli i agafem un camí que hi baixa.

La quantitat d'aigua que baixa avui pel salt, només es pot veure en dies que ha plogut molt, com és el cas. Està preciós.
Travessem a l'altra costat del riu, visitem les restes del molí i comencem a baixar per l'esquerra del riu Ges. El camí és molt maco, ombrívol, amb molta vegetació i flors de primavera que ja surten. Per aquí també estan tallant el bosc per aprofitar-ne la fusta. Arribem a la masia Espaulella, amb una edificació molt arreglada i l'altra que sembla servir de magatzem. Continuem per la pista plena de branques i arbres tallats, fins el Collet de Pentiners. Si seguíssim per la pista aniríem a la banda dreta del riu i trobaríem la pista de pujada. Nosaltres agafem un camí i continuem que aquesta banda. El camí continua sense cap problema pel Cingle de la Socarrada i ja som sobre el Forat Micó. Des del camí de pujada semblava impossible que hi hagués cap pas on ens trobem ara, però hi ha un bon camí, apte per a tota la gent.
Baixem directes cap a la masia de la Rabassola, sembla no habitada, aquí podem seguir la pista de la dreta del riu, però nosaltres seguim per l'esquerra,buscant algun pas que ens estalviï creuar tantes vegades el riu, però tot i això ens caldrà mullar-nos els peus encara dues vegades.
Per acabar aquesta bonica excursió, agafem el cotxe i pugem fins el santuari de Bellmunt on farem un bon àpat .



Distància: 13 km
Temps caminat: 3 h. 30 min.
Desnivell acumulat: 900 m
Dificultat: moderat

Powered by Wikiloc

PUIGSACALM, l'esclat de la primavera

La idea de fer precisament avui aquesta excursió, és poder gaudir del preciós espectacle de la florida del joliu, planta abundant a la vesant Nord del Puigsacalm, especialment a les canals i que quan floreig entapissa tot el terra, oferint un espectacle únic. Ara és el moment de la florida de les plantes del sotabosc, ja que el faig encara no te la fulla i arriba el sol al terra del bosc.
Amb el cotxe ens arribem fins l'anomenada àrea de pícnic dels Pins, al terme municipal de Sant Privat d'en Bas. Son les 9 del matí i fa fresqueta, però el dia es presenta perfecte per caminar.

El camí fins al santuari de la Mare de Deu de les Olletes és una pujada contínua, no hi ha ni un tros pla, tot pujada. En una hora fem els més de 400 m. de desnivell, ara toca descansar i esmorzar.
Al començament del camí el bosc és de pi, roures, alzines, avellaners i boix, quan ja som a l'alçada del santuari l'arbre dominant és el faig. Al sotabosc ja hi han moltes flors: violes, herba fetgera, prímula, joliu...
Deixem Les Olletes i continuem la forta pujada fins trobar el camí que porta a Santa Magdalena del Mont, on ens dirigim ara. L'església no es pot visitar està sempre tancada i també ho està el refugi Emili Triadù.

Refem el camí per on hem vingut i anem cap el Puigsacalm. Arribem al Coll de Joanetes, a l'esquerra aniríem pel Camí dels Burros, anem cap a la dreta i comencem a pujar per aquest delicat camí, ara però no hi ha problemes, ja que el terra esta sec i per descomptat que no hi ha gel. A l'hivern aquest tros del recorregut és bastant perillós, amb forts pendents i pedres molt relliscoses.
Deixem a l'esquerra el Puig dels Llops, continuem fins que som uns 100 metres per sota del Puigsacalm, no hi pugem sinó que continuem seguint la corba de nivell. Volem baixar pel canal que queda entre el Torrent dels Xerrics i el Torrent del Ginebrar, ja que aquí és on altres anys hem comprovat que la florida del joliu és més espectacular. Avui les mates d'aquesta planta estan en la seva màxima esplendor, però molt poques tenen ja l'espiga amb la flor.

Baixem pel fort canal entre les mates de joliu, tot el terra és una catifa verda, molt maco. Arribem a la pista anomenada del matxos, molt deteriorada, la qual seguirem cap a la dreta per anar a buscar el camí forestal de les Olletes i l'àrea de pícnic on tenim el cotxe.
Baixant pel canal més dret hem trobat tot d'indicacions de l'anomenat Kilòmetre Vertical del Puigsacalm, cursa pels valents...  .
El camí que hem fet avui val molt la pena, encara que el bosc no estigui en la seva màxima esplendor. La pujada és una mica exigent i la baixada per la canal és també exigent i una mica perdedora, aconsellable portar GPS si no es coneix el camí.

Distància: 10,5 km.
Temps caminat: 4 h
Desnivell acumulat: 900 m.
Dificultat: moderat

Powered by Wikiloc

JOLIU

Mare de Déu de les Olletes

el Pirineu, des de Santa Magdalena

Santa Magdalena. Al fons el Cadí

pas dels Burros i Puig dels Llops

al fons el Puigsacalm, des del Puig del Llops

Salt de Sallent (amagat a l'esquerra)

prímula

BEGUES-CASTELL D'ERAMPRUNYÀ

Avui farem una matinal facileta, pels voltamts de Barcelona, un recorregut per la part més al Nord del Parc Natural del Garraf.
Ens acostem al poble de Begues des de Gavà, deixem el cotxe 1 km abans d'arribar a la població i ens endinsem al bosc per la Riera de Begues. La zona en dieun Bosc de Begues, frondós i amb molta ombra, el que fa que sigui una agradable passejada. Continuem per bones pistes, direcció Sud-Est, cap a les restes del castell d'Eramprunyà, passem prop de un camp de tir i agafant algun corriol arribem a les restes del castell d'Eramprunyà, que no podem visitar perquè hi ha una tanca que no ens deixa passar.

Continuem la passejada, ara en direcció Est, per bona pista.La vegetació és típica mediterrània, amb escassetat d'arbres i ambundància d'arbustos i sotabosc: pi blanc, garric, llentiscle i sobretot el margallò, la única palmera autóctona i que com que està protegida, ara és molt abundant i ja es vuen exemplar bastant grans.Ens desvien del camí principal per visitar unes cabanes de pastor fetes amb pedra seca, molt ben construides. Aquesta zona és plena de pistes i camins, per la qual cosa podem fer el recorregut que més ens convingui. Una vegada arribats al Coll de la Clota, cuïlla de camins, nosaltres girem cap a l'Est per pujar fins el punt geodèsic anomenat La Desfeta 519 m , on hi ha una torre de vigia per a incendis i unes vistes privilegiades de 360º , ja que no hi han arbres, només arbustos.

A partir d'aquest punt anem cap el Nord, pel Camí de la Desfeta, amb forta pendent i en mal estat. Acabada la baixada ens fiquem altra vegada al Bosc de Begues i deseguida arribem a l'urbanitzaciò Cal Viudo. Avans d'arribar a la carretera, agafem una pista a mà dreta, paralela a la Riera de Buegues, que la seguirem un bon troç, fins arribar a l'encreuament amb la pista que hem pujar al matí.
És una excursió fàcil i agradable, on destaquen les precioses vistes de tot l'entorn però sobretot cap al baix Llobregat i la costa. Per la banda de Begues és boscosa, la resta és el paissatge típic del Garraf: el matollar i amb les roques calcàries característiques d'aquí.

Distància: 9 km
Temps caminat: 2 h 30 min.
Desnivell acumulat: 240 m.
Dificultat: fàcil .

Powered by Wikiloc

Prímula veris    primavera, cucut,...

estepa blanca