divendres, 22 de març del 2019

SANTA MARIA DE FINESTRES des de SANT ANIOL DE FINESTRES

La vall del Llèmena és un lloc ideal per fer excursions, tranquil, poc concorregut i amb racons sorprenents. Aparquem el cotxe a prop de Can Tura, restaurant tancat, no sabem si definitivament, i comencem a caminar cap a l'ermita de Santa Maria, que ja veiem dalt la carena, en mig del bosc i a tocar de la roca del castell.
 La pujada és directa, en pendent suau, per un camí ben fresat i amb marques grogues d'Itineraria. En una hora i mitja ja som a l'església, que no podrem visitar ja que està tancada, com també ho està la casa annexa. Ens comenta un noi que trobem allà que únicament s'obre l'ermita per la segona Pasqua, que és quan es fa l'aplec i també pel febrer, que fan la matança del porc, sembla interessant.
 Des de l'ermita les vistes són bones, però cal pujar fins el castell per tenir una visió de conjunt. En 15 minuts i per un camí estret i en forta pendent s'arriba a la Roca del Castell i a les restes del Castell de Finestres, restes molt escasses i malmeses. Les vistes són espectaculars, pràcticament tenim visió privilegiada en 360º , amb el Canigó i Puigmal nevat, encara que enguany pel març hi ha molt poca neu, el Far, Montseny, l'Albera i el mar, realment per ser un lloc bastant desconegut, les vistes són de primera.
Tornem per on hem vingut i en poc més d'una hora ja som al cotxe. L'excursió ha estat curta però molt maca, la propera vegada que vinguem aquí farem: Sant Aniol-Puigsallança-Santa Maria de Finestres-Castell-Sant Aniol, és un itinerari molt atraient.
Per acabar d'arrodonir el dia, anem a dinar a Can Perot, a Granollers de Rocacorba, excel·lent restaurant i que entre setmana tenen un menú a preu immillorable. Del tot recomanable.

 Distància: 7,2 km
Temps caminat: 3 h
Desnivell: 525 m
Dificultat: fàcil










La Roca del Castell






al mig Santa Maria de Finestres i a la dreta la Roca del Castell


panoràmica del Pirineu des de la Roca del Castell

dilluns, 18 de març del 2019

COLL DE CONDREU, ROQUES ENCANTADES, LA SALUT

Avui buscarem unes "roques encantades" més desconegudes i que no està senyalitzat per arribar-hi.
Des de Coll de Condreu ens dirigim cap a l'Est per pujar al Puig de Toia, pujada curta però intensa. Des d'aquí anem en direcció Nord i de seguida ja trobem formacions rocoses curioses, per exemple l'anomenat bolet. Anem seguint el camí que ens porta per diferents roques i paratges curiosos.

 El camí és poc visible, hi passa poquísima gent, si no fos perque seguim el track del GPS, seria molt dificil seguir aquest camí de les roques sensa perdres. Aquest camí segueix les corves de nivell, a ma esquerra i per uns 100 m ensota, tenim la carretera. Finalment anem a parar a la finca anomenada Els Esquellons, seguim la pista per arribar a la carretera, però uns metres abans d'arribar-hi hi ha una tanca que haurem de passar per sota, sembla que els propietaris no volen que passegem per aquesta finca.
Una vegada a la carretera, la seguim uns 500 m. fins el pont de Papalló, on seguirem l'ampla pista direcció la masia La Jaça i després seguirem les indicacions cap a La Salut.

Després de gaudir de les magnífiques vistes que hi ha a la Salut, ens dirigim en direcció Sud cap al Collet de l'Aire, Pla d'Armadans i Coll de Condreu. Des del Pla d'Armadans, pel camí hi ha uns plafons on expliquen històries de la zona, característiques geogràfiques i curiositats, molt interesant.
Aquest recorregut des de Puig de Toia, és molt poc transitat, per la qual cosa no hi ha un camí ben trassat, s'ha d'anar amb el GPS si es vol trobar les formacions rocoses, que per altra banda no son tant interessants com les de l'altre costat, més fàcils d'arribar-hi i més maques.

Distància: 10 km
Temps caminat: 3 h
Desnivell: 350 m
Dificultat: fàcil





El bolet







dilluns, 11 de març del 2019

VIA ROMANA DE CAPSACOSTA

L'anomenada Via Romana de Capsacosta és un tram de via que va del Pas de Traginers a Sant Pau de Segúries, ha estat parcialment restaurada i musealitzada, això és que hi han col·locat tot un seguit d'explicacions en petits cartells i està molt ben senyalitzada. Aquí hi ha més informació.

Iniciem la caminada al pas de Traginers, on hi ha bon espai per deixar el cotxe, i anem pujant per la via, fins que arribem a l'encreuament del camí a Sant Salvador de Bianya. A fi efecte de no fer el mateix camí de baixada que el de pujada, ens dirigim cap a Sant Salvador i allà pujarem cap el Coll de Capsacosta, seguirem per la carena direcció Est i a la Collada de Capsacosta retornarem per la Via Romana fins al pas de Traginers.
El camí sortint de Sant Salvador de Bianya costa una mica de trobar, una vegada localitzat, al març de 2019 està molt fresat i amb alguna marca, segurament hi han fet alguna marxa/cursa de muntanya. Camí solitari, per dins un bosc molt maco i fins hi tot varem veure-hi salamandres. Recomanable aquest recorregut.
Una vegada al Coll, el camí per anar a trobar la Via Romana esta ben marcat, no te pèrdua.

Distància: 13 km
Temps caminat: 4 h
Desnivell: 625 m
Dificultat: moderat











dilluns, 4 de març del 2019

SANTA MARIA DE MONTNEGRE, des de Font Montnegre

La serralada del Montnegre sorprèn pels boscos tant espesos, tot i ser típicament boscos mediterrànis, s'han conservat molt bé, són boscos molt primigenis i hi ha una gran varietat de plantes, fins hi tot hi trobem varis exemplars de faigs, arbres que volen humitat. La principal causa d'aquesta ufanosa vegetació és que les boires hi són molt presents: al formar-se masses humides al proper Mediterrani, es desplacen cap a l'interior i al chocar amb el Montnegre, es queden una part dels núvols enganxats a la part més alta, el que fa que hi hagi bastanta humitat. A aquests condicionants climàtics hi hem d'afegir que el Montnegre no ha patit cap incendi important.
 Anem amb cotxe fins la urbanització Font Montnegre, aparquem a la part més alta i comencem a caminar on hi ha la Font Montnegre, que data del 1877. Primer seguim per un camí poc transitat, però aviat sortim a una pista i anirem agafant variants fins arribar a l'ermita de Santa Maria de Montnegre, molt ben restaurada. El gran i magnífic roure que hi havia a l'explanada davant l'ermita, va caure, per vell i pel vent, i ara només queden uns enormes troncs, testimonis del vell roure. Continuem en direcció Est, per l'ampla pista que ens portará a Sant Martí, on arribem després d'una caminada d'uns 45 minuts. L'ermita de Sant Martí només es pot visitar els diumenges, que és quan fan misa i el restaurant també l'obren només els caps de setmana. Des d'aquí ens dirigim direcció Sud, per una pista amb bastanta pendent i que a voltes és un camí més ample, i que és el recorregut del GR 6, el qual seguirem fins passat el Coll de Basses, punt on nosaltres continuarem per la carena, direcció Est, passant per la zona on hi han uns quants exemplar de faig, després pel Turó Gros, i una mica més endavant trobarem el camí que hem fet de pujada i ara el referem fins la Font de Montnegre.
Caminada fàcil, que pot fer tota la família, només cal tenir cura dels camins a seguir, ja que tot el Montnegre està ple de camins i pistes, moltes no porten enlloc, s'han obert per l'aprofitament del bosc.

Distància: 12 km
Temps caminat: 3 h 30 min
Desnivell: 450 m
Dificultat: fàcil






el Turó de l'Home i Les Agudes