dimarts, 31 de desembre del 2019

CIM DE SANT BENET des D'OSOR

Les muntanyes de les Guilleries són feréstegues,  i amb forts desnivells, però són un bon lloc per fer-hi excursions: hi han molts camins i pistes i la tranquil·litat està garantida.
L'excursió la hem iniciat a Osor, petit poble situat en una clariana de la Riera d'Osor, un lloc molt ombrívol i sembla que fred. Per un camí ben fresat, anem en direcció del Santuari de la Mare de Déu del Coll. A mitja pujada trobem les restes de l'ermita de la Mare de Déu del Part, curiós nom que no hem pogut desxifrar.

Continuem la pujada, prolongada i sostinguda, i al Coll de Nafré creuem la carretera que va al pantà de Susqueda. Continuem per un camí menys transitat i de seguida arribem al Santuari de la Mare de Déu del Coll. Visitem l'Església, bastant gran i molt ben arreglada. També hi ha una casa de turisme rural i un bar-restaurant, però avui està tancat, a l'hivern només obren els caps de setmana.
Continuem per un camí que s'enfila directe cap el cim, direcció Oest. La ruta està marcada com a PR-C 222. Al cim hi ha la Creu de Sant Benet, les vistes son bastant bones cap el Nord, en altres direccions no és tant bona la vista, aquest no és un cim solitari, queda una mica més baix que els voltants.
La baixada és ràpida, en uns 90 minuts ja som a Osor, entaulats a Can Sidro per dinar, un bon restaurant on es menja força bé i ben servits per una gent molt amable.
Després de dinar farem un tomb pel poble, per admirar els carrer empedrats, les antigues cases i el Pont Vell, romànic.

Distància: 13 km
Temps caminat: 4 h
Desnivell: 800 m
Dificultat: mitjana


dimarts, 17 de desembre del 2019

MARE DE DÉU DEL MONT

Pujar a peu al Santuari de la Mare de Déu del Mont requereix una bona dosi d'energia i sobretot voluntat, pel fort desnivell i perquè molts dies les condicions climàtiques són adverses, però l'esforç queda compensat per les magnífiques vistes que podem gaudir des del cim.
El camí més utilitzat per pujar a peu és el que sortint de Beuda s'enfila recta, cap a Sous i el cim. Aquesta ruta és la més curta i amb un fort desnivell. Hi han variants més suaus però més llargues, com pujar en direcció Nord-Est, cap el Castell de Falgars, i després direcció Oest cap el cim. Nosaltres farem una ruta poc transitada, però molt interessant: pujarem al cim per la vesant Oriental.

Sortim de Beuda i per la pista asfaltada anem fins la masia de Can Trias. Just passar la propietat, a ma dreta surt un corriol que s'enfila recta cap el Nord. Com que és poc transitat, en alguns trams sembla perdedor, però al no haver-hi més camins, no tenim pèrdua. De la vesant solejada passem a l'ombrívola i la vegetació canvia: primer alzines i vegetació típica mediterrània: marfull, llentiscle,... , i després roures i més amunt faigs, són uns boscos molt macos que fan molt agradable l'excursió.
La pujada és sostinguda, pràcticament no hi ha un tros pla, i alguns trams són amb molt desnivell, com una tartera a mig camí i el tros que va de l'anomenat Coll de Dalt fins el cim.
Des del cim del Mont les vistes cap el Canigó, cap a la Garrotxa ( Puigsacalm, Cabrera,... ) i sobretot cap a l'Empordà, són molt bones, sobretot si bufa una mica de tramuntana i fa que el dia sigui despejat, cas que no trobem avui.
Avui l'església està oberta, hi ha dues dones que han vingut a arreglar-la. La visitem i admirem la talla de la Mare de Déu, molt ben conservada i restaurada, talla gòtica del segle XIV.

Distància: 12 km 200 m
Temps caminat: 4 h
Desnivell: 807 m
Dificultat: mitjana


divendres, 13 de desembre del 2019

SANT MARTI DE MONTNEGRE

Els dies anteriors a l'excursió a plogut molt per tot arreu del país, avui anirem fins a Sant Martí de Montnegre, a veure com està el bosc i les fonts que habitualment ragen poc o gens.
Sortim de la urbanització Font Montnegre, cap a la font, on comprovem que raja com mai, però per contra ens entristeix comprovar que l'ultim dels dos faigs que hi havia aquí, està caigut, mort, era un vell i bonic exemplar de faig, ara el lloc està més desolat, es troben a faltar aquests majestuosos exemplar d'arbres.

El corriol puja fins trobar la pista, seguim fins la carena i baixem en direcció Nord-Est, cap a l'ermita de Santa Maria de Montnegre. Tot hi haver plogut molt els dies anteriors, els camins i pistes estan perfectes per caminar-hi, cap problema. Arribats a l'ermita, fem un trago d'aigua de la font, avui raja molt. Aquí també hi havia un preciós exemplar arbori: el Roure de Santa Maria, arbre declarat monumental per la Generalitat, però ja fa uns tres o quatre anys que va caure, de vell. Ara la Diputació hi ha plantat un nou exemplar.
Des de l'ermita de Santa Maria fins Sant Martí, hi han uns 4-5 km que es poden fer fàcilment per la pista molt ben arreglada i pràcticament plana. En aquest trajecte trobem un parell de brolladors/fonts que mai els havíem vist amb aigua, avui tots en tenen. També es passa per un magnífic exemplar de roure.
A sant Martí avui podem visitar l'església, ja que hi ha gent a la rectoria i han obert les portes de l'església per poder-hi fer una visita. Dinem al restaurant, menjar correcte amb un menú a bon preu, si no demanes extres ( pa torrat,...). Acabats reprenem el camí de tornada ràpidament, ja que en aquesta època de l'any es fa fosc aviat.
El retorn el fem cap a Coll de Basses, que és el camí del GR5. Anem pujant decididament fins el coll. Aquest camí està més espatllat per l'aigua, però no presenta cap dificultat especial per transitar-hi. A partir del Coll anem per la pista, direcció Est ( aquí hem deixat el GR5 ) i quan som quasi al Turó Gros, girem cap el Sud per un camí que ens porta a la Font del Montnegre.
Aquests boscos val la penar visitar-los en diferents èpoques de l'any, i si ha plogut els dies anterior, com és en aquest cas, gaudirem de la seva màxima esplendor.

Distància: 11,5 km
Temps caminat: 3 h 30 min
Desnivell: 480 m
Dificultat: fàcil
   

dimecres, 4 de desembre del 2019

MARE DE DÉU DE LA DEVESA, BALMES DEL CAIXURME, MARE DE DÉU DEL CÓS

Avui farem una passejada per la Garrotxa, per una zona poc concorreguda i per contra força interessant.
Iniciem l'excursió al poble de Montagut, concretament al barri de la Cometa. Ens encaminem direcció Sud, travessem l'autovia i aviat, passats 2 km, ens fiquem al bosc. El camí que va pujant suaument, travessem pistes més amples, però nosaltres seguim pel camí fins arribar a l'ermita de la Mare de Déu de la Devesa, molt ben restaurada i en perfecte estat, però només la podem visitar per fora, està tancada i barrada.

Les vistes cap a la plana i el Pirineu al fons són molt bones, a més el dia acompanya. Reprenem la caminada, ara direcció Nord-Oest, cap a les Balmes del Caixurme, uns forats ben curiosos, on les enormes roques s'aguanten  en un equilibri que ens sembla precari. Lloc interessant, val la pena visitar, està ben conservat, el que es dedueix que ho visita poca gent.
Continuem la caminada i arribem sota la cinglera de Castellfollit de la Roca, on admirem les sorprenents formacions basàltiques i el poble a dalt.
La nostra ruta segueix cap al Castell de Montagut ( ruïnes ) on es situa l'ermita de la Mare de Déu del Cós. Travessem la carretera i ens fiquem al bosc per un camí amb pujada continuada, fins a 1 km de l'ermita, on ja és més planer. Aquesta ermita és més actual, ben conservada i amb un mirador de la zona que és una tentació per quedar-si una bona estona, gaudint de les vistes i del magnífic dia.
Fem la baixada fins la Cometa per un camí directe, en menys d'una hora ja som al punt d'inici de l'excursió, ara toca anar a recuperar forces amb un bon dinar a la zona. Aquí al barri hi ha un bon restaurant, Can Suru, però avui dijous fan festa setmanal, haurem de buscar-ne un altre.
Si es vol visitar únicament les Balmes de Caixurme, cosa recomanable, la ruta més curta és des de Castellfollit de la Roca, anada i tornada en menys de dues hores.

Distància: 13,8 km
Temps caminat: 731 m
Desnivell: 4 h
Dificultat; fàcil