Al sud de la província de Guipúscoa, al límit amb Alava, hi ha la serralada de l'Aizkorri, amb el cim del mateix nom: Aizkorri 1.528 m , que no és el pic més alt de la serralada però si el més emblemàtic.
Tant pel costat de Guipúscoa com pel costat d'Alava, aquesta serra és ben visible des de lluny, destacant les blanques roques calcàries de la part més alta. Hi han bastantes rutes per accedir-hi, tant per un costat com per l'altre. Nosaltres hi hem accedit pel port de Otzaurte a la carretera GI 2637, passat el poble de Zegama, si venim per la banda de Guipúscoa.Una vegada al port, on hi ha un bar on es menja bastant bé, seguim per una pista encimentada uns 4 km , fins arribar al parking. Aquí hi ha uns plafons on podem veure diferents rutes, una mica d'història del lloc, flora, fauna,... .
Comencem a caminar per un camí ben marcat, passem el riu i pugem en direcció a una casa molt gran que sembla estar fora d'ús. Un altre plafó ens detalla diferents recorreguts, nosaltres anem en direcció Est, cap on ja es comença a veure la Cova de San Adrian. Arribem a la cova i comprovem l'enorme grandària d'aquesta cavitat natural, on hi ha la petita ermita de San Adrián. Sortim per l'altra punta de la cova i davant nostre sobren unes grans "campas" ( prats per nosaltres ). Si continuèsim per aquest marcat camí, arribariem al santuari d'Aránzazu, però nosaltres hem de girar cap en Nord per ascendir a l'Aizkorri. Cal anar amb cura en aquesta cruïlla, ja que el pal indicador porta cap a un altre indret, no al cim, el camí bo és el que hi ha uns 100 metres més endavant. Ara tenim una forta pujada, per dins el bosc i amb un terra delicat, tot ple de pedres calcàries que fan de mal caminar.
En uns 40 minuts se'ns acaba el bosc i també la forta pujada, ara el camí es va suavitzant, arribem a una cresta on ja comencem a tenir unes magnífiques vistes de la banda de Guipúscoa. Continuem pujant i ara si que arribem a la carena, vistes a una banda i altra, magnífiques, i al fons el cim. Un últim esforç i ja som al cim de l'Aizkorri de 1.528 m . Les vistes són excepcionals, amb el contrast del verd de Guipúscoa amb el ocre d'Àlava. Ben be sota nostre tenim el poble de Zegama, conegut mundialment per la cursa de muntanya que sortint d'aquest poble, puja al cim de l'Aizkorri i torna a baixar, en Kilian Jornet ha guanyat la cursa bastantes vegades, fins hi tot li volen fer un monument al poble...
Avui tenim sort, ja que tot i ser una hora tardana, el cel és pràcticament despejat i la visió va del mar al Pirineu i a les terres de secà d'Àlava, una sort trobar un dia així.
Al cim hi ha un petit refugi lliure i una ermita dedicada al Sant Crist. Descasen una mica, gaudim del dia, fem les fotos de rigor i cap avall.
Refem el camí de pujada, uns 500 m , i aquí ens desviem cap el Sud, que és un dels camins de pujada des de la part alavesa. El camí també està molt fresat, per dins un bosc espès. El camí va baixant, però nosaltres, després d'uns 20 minuts, hem de girar cal a l'Est per anar a parar a la cova. Aquest camí no és tant pendent com el de pujada, per la qual cosa és més llarg. El bosc de faigs és impressionant.
En una mica més d'una hora ja tornem a ser a la cova de Sant Adrian, continuem, arribem al riu, ens refresquem als peus i al cotxe.
El cim de l'Aizkorri, per a mi és el més maco del País Vasc: unes vistes impressionants, un entorn magnífic, boscos misteriosos, pujada forta però accessible a tothom... , a més l'aproximació en cotxe és fàcil i si vols menjar allà, al bar del port de Otzaurte es menja bé. Excursió totalment recomanable.
Distància: 9 Km.
Temps caminat: 3 h 45 min.
Desnivell: 716 m
Dificultat: moderat
