COLLSEROLA, seguint la carena

La Serra de Collserola és el pulmó de Barcelona i pobles de la rodalies, a més de un excel·lent mirador i el lloc més assequible des de la ciutat per fer una passejada pel bosc. A pesar de l'elevada població que viu a l'entorn, no està massificat i hi han racons absolutament tranquils, ben conservats i macos.
Anem a la Serra amb transport públic, amb el FFCC de la Generalitat, des de Plaça Catalunya fins l'Abaixador de Vallvidrera. La vesant del Vallés de Collserola és molt més humida i freda que l'altra vesant i això es manifesta clarament amb el tipus de vegetació. Pel camí empedrat pugem fins Vil·la Joana, que és el Museu Casa Verdaguer,al costat hi ha el centre d'informació del parc. Deixem l'escola a ma esquerra i seguim l'ample camí direcció Est, hem d'anar seguint les indicacions de Font de la Budellera, que és on farem la primera visita. El camí és ample i està ben indicat. La Font de la Budellera està en una àrea gran i ben arreglada. Continuem pujant en direcció Vallvidrera i just a les primeres cases girem cap a l'esquerra pel passeig dels Til·lers, després camí de Vallvidrera al Tibidabo, tot passant just per sota de la torre de comunicacions de Collserola. Ara el camí és completament planer, fins el Coll de la Vinassa.

El Coll de la Vinassa és un encreuament de pistes i camins, nosaltres seguim pel camí marcat com a GR 92, carretera del Tibidabo, la travessem i la seguim uns 300 metres, passem a l'altra costat per arribar a l'aparcament de Vista Rica. Des d'aquest punt ja pugem cap a la carena, Turó de Santa Maria i anem seguint pels camins i a voltes per la pista de les Aigües. Al Turó de Magarola hi han bones vistes, cap a Barcelona, el mar i cap el Vallés. Continuem per la carena cap el Pas del Rei, punt de creuament de camins i GR6 (Barcelona-Montserrat), Turó de Valldaura, on hi ha una torre de vigia d'encendis i aquí baixem per un caminet en forta pendent fins trobar el camí de les Aigües, que el seguim fins el Portell de Valldaura.
El Portell de Valldaura és un encreuament de camins a la vegada que pàrquing de cotxes, la qual cosa aprofiten molts ciclistes per començar aquí les seves rutes. Nosaltres seguim per un petit camí, d'aquesta manera no ens trobarem ciclistes, més endavant ja continuem pel camí de les Aigües, fins arribar al seu inici/final, a tocar les cases de Torre Baró. Per la carretera anem fins la Torre del Baró, ara centre de natura del parc, amb moltes activitats força interessants dirigides a tots els públics i fins hi tot concerts matinals un dissabte al mes. una bona zona per visitar. A tocar hi ha el mirador de Torre Baró i el Restaurant el Mirador de Barcelona-El Cordero, bones vistes i bon lloc per fer un àpat.

Distància: 13,1 km
Temps caminat: 3 H 30 min
Desnivell: 373 m
Dificultat: fàcil

---

Argentona-Montcabrer-Burriac

Les restes del Castell de Burriac són ben visibles des de tot el Baix Maresme, estan situades dalt d'un turó estratègicament situat. Per arribar-hi des d'Argentona, una pista ampla de terra porta fins casi sota el castell, però una bona opció és acostar-s'hi seguint la ruta de les fonts, ruta que mantenen una gent entusiasta i amant de la natura d'Argentona, a més s'ocupen de mantenir en bon estat les fonts i ho aconsegueixen, és una ruta molt maca.
Aparcament el cotxe a la zona del parc de la Font Picant i comencem a caminar seguint la ruta de les fonts, pugem cap a la carena i passem per sota del Castell de Burriac, hi pujarem a la tornada, ara seguim cap a la zona de lleure de la Font Picant ( no és la d'Argentona) i continuem cap a Montcabrer, turó on hi han unes antenes i repetidors i més endavant la Creu de Montcabrer i un magnífic mirador.

 Refem el camí sense arribar a la zona de lleure, sinó que abans ens desviem per un corriol a ma esquerra que ens porta fins una cruïlla de camins on hi ha la Creu de l'Avellà. Per una pista ampla, amb forta pendent i bastant espatllada per l'aigua, pugem cap el Castell. Uns 100 metres per sota, hi ha el monòlit commemoratiu del Vè centenari de les municipalitat de la Baronia del Maresme, aquí deixem la pista i ens enfilem per un corriols molt recte que ràpidament ens porta al Castell. Degut a alguns desprendiments de pedres dels murs, la visita de les restes no està permesa, encara que la gent saltem els murs i entrem en la zona no perillosa. Bones vistes del Maresme, Montseny, Barcelona, Montnegre, Corredor.
La Tornada la fem pel Torrent de Burriac, per visitar les fonts arreglades en aquesta zona, val la pena fer aquest recorregut, molt agradable i fàcil. A l'estiu la zona és ideal per refrescar-se.
L'oferta de restaurant d'Argentona és molt amplia i per a totes les butxaques, nosaltres varem menjar a la Nova Fonda, bon menjar, a bon preu i gent molt amable.

Distància: 11,3 km
Temps caminat: 4 h.
Desnivell: 448 m
Dificultat: fàcil

BUSA, Vall d'Ora-Mirador de la Creu de Busa

La comarca del Solsonès no és massa coneguda pels excursionistes, però te racons ben interessants. Avui anirem a caminar per un d'aquests racons, el Pla de Busa.
Passat Cardona, ens desviem de la carretera de Solsona per anar cap a Navés i a continuació cap a la Vall d'Ora. La carretera està en bon estat, és asfaltada i pràcticament no hi ha transit. Deixem el cotxe a l'aparcament de l'Ecomuseu de la Valldora. Ens posem en marxa ràpidament ja que fa molt fred, està tot cobert d'una capa blanca de gebra. Passem per la masia del Pujol i preguntem per dinar, cap problema, ens faran un menjar reconstituent.

 El camí va pujant, tenim al davant els imponents penyal de Busa, no sembla que hi hagi cap camí per poder arribar al pla. la pujada no afluixa i ja prop de la masia d'Orriols hi ha el camí cap a la dreta que ens permeteria pujar al pla per un traçat més planer i fàcil, però molt més llarg. Nosaltres optem per pujar pel grau de la Bartolina, on hi ha l'Escala Vella.
Arribats en aquest punt, ens enfilem per l'escala de ferro d'uns 10 metres de llargada i després ja per escalons a la pedra, tot molt recte i encaixat a la roca. Una vegada a dalt, ens dirigim direcció Oest, cap el Mirador de la Bartolina, Magnífiques vistes cap el Sud-Est, tenim davant nostre la comarca del Solsonès, amb Montserrat al Fons i per sota tota la Valldora, ben encaixonada
La intenció era arribar-nos fins la presó de Busa, però hem de travessar tot el pla, en direcció Oest i tardem molt en arribar a l'altra punta. Mirador de Capolat, excel·lents vistes cap el Nord: Vall de Lord, Sant Llorenç, Port del Compte, Serra del Verd, Pedraforca, Cadí... ens quedem una bona estona gaudint del paisatge.

Decidim refer el camí fins la masia de la Casa Vila, allà ens dirigim cap a l'ermita de Sant Cristòfol que només podrem visitar per fora, està tancada. Anem direcció la masia de la Bartolina, casa de turisme rural, i abans d'arribar-hi girem cap el Sud, direcció el penya-segat. Anem seguint la cinglera, a veure si podem baixar per algun grau, però no es pot, hem d'anar a buscar la pista que des del pla baixa cap a Sant Pere de Graudescales i quan arribem al Grau de les Collades, agafem el camí que porta a la masia d'Orriols i dallà cap avall fins la masia del Pujol, on farem un bon dinar.

Distància: 16 Km
Temps caminat: 5 H
Desnivell: 1030 m
Dificultat: moderat

Powered by Wikiloc