RUTA DEL FERRO, ANDORRA

A la població de Llort, hi han unes antigues mines de ferro, visitables en un petit tram els mesos d'estiu. Partint de les mines i seguint el riu Valira del Nord, han arreglat un bonic i agradable camí amb diverses escultures de temes i composició diferents.

Passat el nucli urbà de Llort, a ma dreta hi ha un aparcament de cotxes amb indicacions de la mina de ferro i pals d'indicació del camí de la Ruta del Ferro. El camí segueix per la riba esquerra del riu. El primer tram és molt ombrívol i humit, amb petites surgències d'aigua que pel seu color vermellós ja ens dona idea del que hi ha al substrat. Més endavant, ja veiem les primeres escultures: la Família Jordino, conjunt de varies escultures humanes, estan situades al mig d'un prat, a ma esquerra del camí. Retornem al camí i la següent escultura és un pont romànic, construït a escala. amb unes figures humanes, és l'anomenat Pont de pedra i ciment amb homes de bronze i granit. Continuem l'agradable passejada i arribem al Gran carro de ferro i pic. A continuació ens trobem amb una àrea de pic-nic, amb taules, aigua potable i barbacoes. La següent escultura és l'anomenada A casa da terra e do fogo i de seguida ens trobem amb un llarg mural de ferro, és l'anomenat L'Home-de-fer-taupe-qui-chemine. La següent escultura és la última que ens trobarem: Terra, ferro, aigua i foc.

Fins aquest punt el camí ha estat molt agradable, força arreglat i amb ombra. A partir d'aquí el camí passa per uns camps de cultiu, l'espai és més obert i el sol cau de plé. Passem de llarg del pont d'Arans, i de seguida arribem al ponr de la Cortinada, final de trajecte. Aquñi s'acaba el camí que va paral·lel al riu. Si continuessim aquest camí, ens enfilaria'm cap dalt la muntanya, és la ruta del GR 11. Si hem deixat el cotxe a Llort, ens caldrà tornar caminant pel mateix lloc, o be esperar el bus a la Cortinada per pujar fins Llort.
Aquesta passejada és molt senzilla, apta per a totes les edats, però no està adaptada.

Distància: 6,3 km
Temps caminat: 2 h
Desnivell:100 m
Dificultat: fàcil

---

ARINSAL. PERCANELA-PLANS DE L'ESTANY

La vall de Comapedrosa, al Nord d'Arinsal, és molt menys visitada que altres valls properes, com la de Sorteny. També cal dir que els desnivells d'aquesta vall són molt més acusats i en general el paisatge és més feréstec, però hi han recorreguts força interessants i estaras pràcticament sol.
 Hem triat un recorregut que sortint del nucli urbà d'Arinsal ens endinsarà cap els boscos de Percanela i després girarem cap a Nord-Oest per dirigir-nos al Plan de l'Estany i retornar a Arinsal.

El camí s'agafa uns 50 metres abans d'arribar al centre d'Interpretació de les Valls de Comapedrosa, carretera que ve de La Massana, hi ha un cartell de fusta enganxat a la paret d'una casa, posa: camí de Percanela. El camí s'enfila ràpidament, no hi ha ni un tros planer, va fent ziga.zagues i en uns 30 minuts arribem a les bordes de Percanela, edificacions molt ben fetes i elegants, no son pas les típiques bordes-barraques de muntanya. Es continua pujant per prats i bosc més aclarit, la pujada es va suavitzant i a l'alçada d'una borda més senzilla: borda d'en Tomer, el camí ja gira cap a Nord-Oest i és molt més suau, ja som quasi a la màxima alçada que assolirem. Passem per les Bordes Noves, molt maques i aquí hi ha una cruïlla de camins, nosaltres seguim direcció Oest. En aquest punt les vistes ja són magnífiques: Tota la vall d'Arinsal, fins la Massana i al davant, sempre imponent, el Comapedrosa. Continuem pel camí, que ara fa lleugera pujada, fins la cruïlla per anar al refugi de les Fonts, que queda a 10 minuts per sobre nostre, però no hi pujarem. Aquí assolim la màxima alçada: 2.100 m. , amb bones vistes.

 El camí baixa ràpidament cap el Pla de l'Estany, que ja el veiem ben aprop per sota nostre i una mica més allunyat queda el refugi del Pla de l'Estany. Des del Pla, hi ha una pista fins la carretera, però està en molt mal estat i és per a ús dels serveis d'aigua. Algun troç s'ha d'anar per la pista, però quan es pot és millor seguir pel camí. La baixada es fa en uns 45 minuts i aquí s'acaba l'excursió. Si ens volem quedar a fer pic-nic a la zona, o simplement volem descansar, hi ha un racó molt agradable, amb un imponent salt d'aigua. Per trobar-lo, seguim la carretera però no ens ficarem al túnel per anar cap a Arinsal, sinó que agafarem la carretera de la dreta i en uns 200 metres, on es creua el riu, ja veurem la petita àrea de pic-nic, un lloc maco i tranquil.

Distància: 9,3 km
Temps caminat: 4 h.
Desnivell: 650 m
Dificultat: moderat